6. Orientacions sobre les variables metodològiques que intervenen a l’aula


Al llarg d’aquesta unitat didàctica hem anat veient diferents exemples, dinàmiques i bones pràctiques d’estratègies metodològiques que es poden dur a terme a l’aula tenint sempre present l’enfocament de drets que pregona la Convenció.

Tots ells comparteixen unes variables metodològiques comunes a qualsevol acció formativa. Els aspectes que recomanem tenir en compte en cadascuna són els que plantegem a continuació.



Relacions interactives (inclou el paper del professorat i de l’alumnat)
Com ja sabem, les relacions que s’estableixen en un centre escolar, tant a dins les aules com en tot l’entorn i amb els diferents membres que configuren la comunitat educativa, afecten el grau de comunicació i els vincles afectius que condicionen un determinat clima de convivència als centres, en general, i a les aules, en particular.

Què cal tenir en compte?

  • Que hi hagi una correspondència de les pautes de comportament del professorat amb les actituds i valors que es desprenen de la Convenció (aspectes que hem comentat amb més detall a la unitat anterior).
  • Que es promoguin canals de comunicació que regulin els processos de negociació, participació i construcció, comptant amb les aportacions i els coneixements dels infants i adolescents, tant al principi de les activitats com mentre es duen a terme.
  • Que s’estableixin els ajuts adients en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, en els progressos que experimenta i en els obstacles amb què es troba.


Com podem fer-ho? Algunes propostes són les següents:

  • Tenint i transmetent expectatives positives amb relació a tots els alumnes.
  • Valorant allò que els infants i adolescents fan bé i destacar-ne els encerts.
  • Acceptant els errors dels alumnes i valorar-los com a font d’aprenentatge.
  • Utilitzant la comunicació verbal i no verbal per afavorir el clima relacional (assertivitat, to de veu, gestos, postura, mirades, expressió de la cara, autodomini, autocontrol, evitar l’escalada de violència…).
  • Donant informació de manera regular a l’alumnat sobre l’estat dels seus aprenentatges, i criteris per tal que pugui autoavaluar-se, de manera que s’assoleixin actituds de més autonomia i seguretat.
  • Evitant les estructures d’aula «rígides», que dificulten les relacions entre alumnat i professorat i també entre els mateixos alumnes.
  • Oferint als infants i adolescents la possibilitat de participar en el procés de selecció/elecció d’activitats.



En relació amb la promoció de canals de comunicació entre el professorat i l’alumnat durant el transcurs dels processos d’ensenyament i aprenentatge (dins i fora de l’aula) es proposa:

  • Crear plans individuals personalitzats (PIP), en els quals el tutor realitzi una adaptació curricular en funció de les capacitats i interessos de cada alumne.
  • Utilitzar un sistema de comunicació via plataforma tecnològica que permeti l’intercanvi continuat entre alumnat i professorat, i entre els membres de l’equip docent.
  • Fomentar que dins de l’aula hi hagi moments per a la comunicació de dubtes i problemes.




Organització social de l’aula
Pel que fa a l’organització d’aula, es poden utilitzar diferents agrupaments en funció del moment i de l’activitat que es vulgui dur a terme.

  • El gran grup és útil quan cal presentar una situació o realitat objecte d’estudi i en moments en què s’hagi de consensuar i compartir conclusions.
  • Els equips fixos heterogenis són recomanables per a activitats en què la participació de l’alumnat i la necessitat de donar ajut o fomentar el diàleg i el debat són necessàries i convenients, i en què l’existència d’una estructura de petits grups facilita la gestió d’aula. A més, és el mitjà més apropiat per treballar competències transversals com ara la cooperació, l’ajut entre iguals, la responsabilitat, l’autonomia i la resolució de conflictes.
  • Els equips flexibles homogenis o heterogenis són apropiats per al treball sistemàtic d’exercitació.
  • El treball individual o per parelles s’utilitza per a aquelles activitats en què els alumnes ja són autònoms per a l’estudi, la memorització, l’exercitació i l’aplicació. El treball per racons és un tipus d’agrupament que permet atendre la diversitat, potenciar el protagonisme i el paper més actiu de l’alumne, fomentar l’autocorrecció i l’autoavaluació, respectar el nivell evolutiu de cada alumne, diversificar les activitats i els materials segons les necessitats de cadascú, afavorir l’adquisició de responsabilitat i d’autonomia. És especialment interessant la tècnica del contracte didàctic i el full de treball.




Organització del temps (temporalització)
L’organització del temps és la manera en què es concreta la distribució temporal de les diferents accions educatives al llarg del calendari escolar i de la jornada lectiva i no lectiva de l’alumnat a l’escola.

Són molts el factors que cal tenir en compte en la concreció de la variable temps: ritmes biològics, horaris laborals dels professionals, pes horari de les àrees d’aprenentatge… Aquests factors condicionen, en gran manera, la distribució del temps a les escoles.

La qüestió fonamental és que tant la distribució horària dels infants i adolescents a l’aula com la distribució horària de les activitats de centre (entrades i sortides del centre, menjador, esbarjos, etc.) s’organitzin de manera flexible en funció de les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat.



Recursos didàctics
Els recursos didàctics són tots els mitjans (materials, estratègies, eines…) que permeten a l’educador donar resposta a la diversitat concreta i real en els diferents moments d’ensenyament i aprenentatge de planificació, execució i avaluació.

El material didàctic per preparar i/o utilitzar haurà d’estar relacionat amb els objectius i continguts que es treballaran en l’acció formativa que es vulgui dur a terme.

Els recursos didàctics més utilitzats són:

  • Materials per a la consulta: Són els recursos que ofereixen informació tant al docent com a l’alumnat. El contingut que se’n pugui extreure ha de ser informació ordenada, clara i diversificada (en diferents suports i amb variats punts de vista sobre una mateixa temàtica).

Han de ser:

  • Adaptats a les característiques de l’alumnat (comprensió lectora, nivell maduratiu, autonomia…).
  • Ajustats als continguts que es treballen.
  • Coneguts pel docent abans d’utilitzar-los amb els alumnes.
  • Fàcils d’utilitzar i manipular.
  • Entenedors. Innovadors.
  • Motivadors.
  • Adequats als objectius que s’hagin establert.
  • Diversificats (diferents suports).

Han d’oferir:

  • Continguts que es puguin llegir, manipular, mirar i interpretar.
  • Facilitat en la recerca amb paraules bàsiques i idees clau del tema.
  • Opcions per poder treballar en funció dels nivells de desenvolupament i ritmes.
  • Autonomia.


  • Materials per a la construcció del coneixement: Són eines a l’abast del docent per ajudar els infants i adolescents a construir el coneixement.

Han de ser:

  • Graduals.
  • Variats.
  • Manipulables.
  • Motivadors.
  • Contextualitzats.
  • Significatius.
  • Facilitadors del desenvolupament de la maduresa, la capacitat de reflexió i la construcció d’hipòtesis.
  • Adaptats a la diversitat de l’aula tenint en compte:
    • La zona de desenvolupament proper.
    • Els coneixements previs.
    • El tipus de contingut.




Espais educatius
El més recomanable seria que les característiques físiques dels centres estiguessin adaptades a les seves propostes metodològiques. De la mateixa manera, el mobiliari i l’equipament també haurien de respondre a l’aplicació de la seva metodologia pedagògica.

En la mesura que sigui possible, la utilització dels espais educatius del centre (gimnàs, biblioteca, patis, laboratoris, cuina, sala d’informàtica, audiovisuals…) haurien de ser prou flexibles com per poder atendre a les característiques definides al Projecte Educatiu del Centre i a les competències i recursos d’aprenentatge del programa que s’hagi definit, així com a les necessitats d’atenció a la diversitat.

També cal tenir present que la utilització dels espais educatius de fora del centre (biblioteca municipal, poble, entorn natural…) han de servir per complementar l’aprenentatge de les competències que s’estan treballant en aquell moment a l’aula i al centre.

De manera general, els centres haurien d’incloure espais que permetin:

  • Acomodar grups de diferents dimensions.
  • Facilitar canvis en les dimensions del grup.
  • Disposar fàcilment dels materials necessaris.
  • Aconseguir ambients estèticament agradables.
  • Facilitar els intercanvis entre l’alumnat.
  • Fer arribar les exposicions del professorat a tot l’alumnat.




Una proposta d'educació per al desenvolupament Des d'UNICEF es fomenta treballar un mètode pedagògic d'educació per al desenvolupament (EpD) basat en l'exploració (conèixer/informació), la reacció (comunicar / comprensió) i l'acció (cooperar/mobilització). Aquest mètode es concreta en una proposta metodològica basada en:

  • DONAR PRIORITAT al treball cooperatiu sobre l’individual i competitiu. Cal que els joves assumeixin el valor de comunicar-se amb altres i aprendre d’ells, d’esforçar- se a un afany comú, sense ànim de competir, només de millorar les coses entre tots.
  • CERCAR EL CONFLICTE com a estratègia didàctica bàsica, tant en allò cognitiu com en allò axiològic; plantejar situacions conflictives properes i allunyades a la vida dels alumnes, expressar opinions diferents i procurar solucions negociades.
  • VIURE LES SITUACIONS, sentir com a propis els problemes més aliens, ficar-se en la pell d’altres persones amb diferents formes de pensar o d’actuar. Però que tot això no sigui només un joc, sinó una oportunitat pedagògica per a l’inici de la reflexió intel·lectual i dels sentiments.
  • PRESENTAR ELS ESDEVENIMENTS o fenòmens socials i naturals amb la major globalitat possible. Mostrar les relacions. Fer veure que vivim en un petit món interdependent.
  • DIVERSIFICAR L’OFERTA de tasques d’aprenentatge en recerca de la major participació possible de tota la comunitat educativa. Cal atendre les diferents motivacions i interessos perquè tots se sentin cridats a treballar per la formació d’aquests bons ciutadans.
  • ACCENTUAR LA IMPORTÀNCIA de les tasques en què es manifesten opinions amb llibertat, sense obeir a un patró únic de resposta: no directivitat dins d’un marc reflexiu.
  • PERSEGUIR COMPROMISOS no violents d’acció a favor de la justícia social i de la conservació del medi ambient. Incidir en la idea de la importància de la petita acció local sobre el context global.
  • MOSTRAR OPTIMISME, transmetre ànim. Els joves han de comprendre que el món del futur està a les seves mans i que els seus problemes tenen solució. Tot depèn de com ells es comportin, avui i demà.


Extret de Manual para el profesorado. UNICEF



Per ampliar informació sobre els drets de l'infant i l'educació, et recomanem que consultis l'enllaç següent:

  • Intervenció de Philippe Meirieu a la II Jornada Marta Mata, organitzada per la Fundació Àngels Garriga de Mata a Saifores el 14 de novembre de 2009. Quins infants deixarem al nostre món?