2. Les tres dimensions del currículum


Fins aquest punt de la unitat hem vist una de les tres dimensions del currículum que defineix l’IBE (International Bureau of Education): el currículum oficial de cada país. És el que hem analitzat al llarg de la unitat didàctica.

Però l’IBE en defineix dues més:

  • El currículum que s’implementa, és a dir, el que es porta a terme a les aules, el currículum que «s’ensenya», el que com a docents portem a la pràctica.
  • El currículum que s’aprèn o s’assoleix. Fa referència a allò que realment aprenen els alumnes, el que es posa de manifest per mitjà de les competències i resultats assolits. Evidentment aquest tercer tipus ve influenciat no només pel que s’ha après dins l’aula sinó tot allò que envolta l’infant, les seves experiències i vivències viscudes tant a l’escola com a l’entorn familiar i social. En aquest punt cal destacar que és molt important la filosofia i la cultura del centre educatiu, ja que afecta directament tot el coneixement que va rebent l’alumne mentre és al centre, no només a l’aula. És el que podem anomenar currículum ocult.


Aquestes dues dimensions són les que anirem aprofundint en les unitats didàctiques següents d’aquest segon mòdul. Per fer-ho, tant a la unitat 2 com a la 3 es presentaran un seguit d’indicadors, dinàmiques d’aula, exemples i bones pràctiques que pretenen orientar com es poden anar implementant la filosofia i principis de la Convenció en tots els àmbits (relacionals també) en el marc de l’aula (unitat 2) i del centre (unitat 3).

Un altre terme relacionat amb la concepció del currículum és el que ens dóna UNICEF en el seu manual sobre l’educació en drets de la infància Child Rights Education Toolkit (Wernham, en edició). Es tracta del «currículum nul», que designa aquells continguts i habilitats que són intencionadament ignorats en un pla d’estudis. Per exemple, continguts relacionats amb el VIH/SIDA o les contribucions de les dones a la societat al llarg de la història d’una nació poden no ser inclosos en un pla d’estudis. Un currículum oficial no sexista pot no ser una prioritat nacional, i per tant, no formar-ne part. En molts països, desafortunada ment, s’inclou en aquest currículum nul l’educació dels drets de l’infant.

Segons l’IBE, «assegurar la coherència i congruència entre els documents de polítiques curriculars, el procés pedagògic actual i els resultats de l’aprenentatge és un desafiament comú que afronten les autoritats educatives de tot el món».

La incorporació dels drets de l’infant en el currículum, per tant, no és un procés senzill i ha d’anar estretament relacionat amb el fet de treballar els drets de la infància en tot l’entorn de l’escola, i ha de ser present en l’esperit educatiu.

Per tant, la Convenció sobre els Drets de l’Infant hauria de ser tinguda en compte no només en el currículum oficial (allò que cal ensenyar a l’aula), sinó també en el currículum que s’implementa (la manera com s’ha d’ensenyar a l’aula) i en el que s’avalua, el currículum que s’aprèn o assoleix.