Resum: L’escola educadora en drets i pels drets de la infància



En aquest tercer mòdul hem parlat del dret a la participació de l’infant, del dret a l’educació així com del dret a la participació en l’educació.

La unitat comença fent incís en els articles 28 i 29 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. El primer (article 28) fa referència al reconeixement dels estats del dret de l’infant a l’educació i això els implica assegurar unes mínimes condicions d’accés als diferents cicles educatius; establir mesures per fomentar l’assistència a l’escola i reduir-ne la deserció; garantir l’exercici del dret en condicions d’igualtat d’oportunitats sense discriminació i en pro de la qualitat educativa per a tots i totes; vetllar perquè la disciplina escolar respecti la dignitat humana, i donar prioritat a la inversió en educació a l’hora de definir la despesa social.

El segon, l’article 29, explicita els objectius de l’educació orientats a enfortir el desenvolupament de la personalitat i de les habilitats de l’infant per assumir una vida responsable en una societat lliure, i a inculcar-li el respecte dels seus pares i cultura i dels valors de la democràcia que cal aprendre practicant-los a l’escola. L’estat ha de garantir que l’educació de l’infant vagi en aquesta direcció. Aquest article també consagra la llibertat d’ensenyament subjecta a diferents condicions i posa molt d’èmfasi en el procés pel qual es promou el dret a l’educació mitjançant els continguts i les metodologies educatives.

El dret a la participació és el passaport dels infants per a la ciutadania, però encara avui és un deute pendent, en bona part a causa de les estructures autoritàries vigents i l’adultocentrisme, que priva de veure l’infant com una persona capaç d’emetre opinions pròpies i vàlides per a la societat, en especial en tot allò que l’afecta. La manifestació d’aquest dret no s’ha de centrar en iniciatives o esdeveniments puntuals, sinó que s’ha d’inserir en un procés i en la quotidianitat, fugint de l’excepcionalitat, per tenir un efecte real en la vida de l’infant i en la comunitat: s’ha de canviar la concepció d’infant com a destinatari de polítiques públiques per la d’infant com a soci interlocutor. L’aplicació de l’enfocament dels drets de la infància a l’escola és una bona manera de contribuir a aquesta fita.

En el recull d’exemples de promoció de la participació infantil i adolescent ens trobem amb formes de participació autèntiques i d’altres no autèntiques o il·legítimes, representades de forma gràfica a l’escala usada per Roger Hart (1992), la qual classifica els diferents nivells en funció de la participació real o no dels infants en esdeveniments i projectes. En els esglaons més elevats, corresponents a la participació real, trobem els projectes o esdeveniments que impliquen que els infants estiguin informats i prenguin decisions, i en el més baixos, les formes més corrents i considerades no autèntiques perquè els infants només hi tenen una funció figurativa o «de decoració» d’un acte.

Participant, expressant la seva opinió lliurement i sabent que serà escoltada, l’infant o l’adolescent adquireix més poder de decisió sobre la seva vida i confia més en si mateix i, per tant, la seva autoestima s’enforteix, la qual cosa fa que s’adoni que les seves opinions són valuoses i que pugui/vulgui fer contribucions a la societat, el que desenvoluparà la seva capacitat de proposar i promoure canvis. En veure una resposta positiva per part de la societat es potencia el seu sentiment de pertinença i responsabilitat. I si sap expressar-se per si mateix i estar informat, té més facilitat per demanar ajuda i evitar situacions de risc i, per tant, estarà més protegit.

Els principals obstacles per a la participació infantil i adolescent es relacionen amb l’adultocentrisme de la societat. S’ha de procurar una nova relació intergeneracional, que no ha de confondre el dret dels infants a exercir la seva participació amb l’obligació dels adults a obeir-lo. L’adult haurà d’escoltar i incentivar la capacitat per raonar i qüestionar de l’infant o de l’adolescent, i donar espai, temps i eines per fer-li comprendre per què s’ha seguit una línia d’acció diferent de les seves preferències, si es dóna el cas.

Si traslladem aquest dret de participació a l’escola trobem que el fet que els infants puguin expressar les seves opinions i que aquestes es tinguin en compte afecta tots els aspectes de la vida escolar i de les decisions relatives a l’escolaritat. La participació és indispensable per als processos d’aprenentatge i per al foment de l’escola democràtica, i requereix que els infants entenguin i siguin capaços d’exercir els seus drets i els adults els orientin en aquest procés. Per mitjà de la participació aprenen sobre els drets, mitjançant els drets i, en conseqüència, prendran acció en favor dels drets d’altres infants.