4. El dret a la participació en l’educació


4.1 La participació és una part de l’essència de l’educació


Els dos paràgrafs de l’article 12 s’apliquen en l’àmbit educatiu.

D’una banda, el dret general de l’infant a expressar les seves opinions lliurement en tots els assumptes que l’afecten i que aquestes es tinguin en compte cobreix tots els aspectes de la vida escolar i de les decisions relatives a l’escolaritat.

De l’altra, el dret a ser escoltat en qualsevol «procediment judicial o administratiu que l’afecti» tant pot referir-se a l’elecció de l’escola com a l’expulsió o a les avaluacions.

Un dret clau

La Convenció sobre els Drets de l’Infant […] destaca que els nens i nenes són subjectes de drets i han de jugar un paper actiu en la creació de les escoles i de les polítiques educatives. No n’hi ha prou amb posar l’educació a l’abast dels infants: també cal respectar i fomentar el dret dels infants a ser escoltats, a expressar les seves opinions i a participar. […] El dret a la participació no és un element addicional ni un luxe del qual es pot fer cas només quan els recursos ho permeten. Al contrari, és una part integrant de l’essència mateixa de l’educació tal com la concep la Convenció.

La Convenció ens ofereix el marc de principis generals, en el qual s’han de dur a terme els esforços per assegurar que l’educació promogui els drets de l’infant. És important destacar que la facilitació d’aquests drets […] requereix un canvi profund d’actitud en la manera de subministrar l’ensenyament, en la filosofia que la sosté i en el rol que s’atribueix als infants en el sistema educatiu. (Lansdown, 1998)


  • La participació de l’infant en l’educació és fonamental per al seu reconeixement com a subjecte, en la mesura que és una persona activa davant la seva realitat, capaç de contribuir al desenvolupament propi, de la família i de la comunitat. La participació aposta per la construcció d’una subjectivitat independent, part activa de la societat, en una escola amb pràctiques tradicionalment basades en el control, la vigilància permanent i el silenci. Participar en l’escola és el camí per participar en la vida. Qui en el procés educatiu hagi tingut l’oportunitat d’opinar, qüestionar o decidir, d’expressar les seves necessitats i els seus somnis, haurà rebut l’educació que li permeti la realització del seu projecte vital i la seva participació activa en la comunitat a la qual pertany (Cajiao, 1998).
  • La participació és una condició indispensable dels processos d’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés actiu en el qual la persona s’implica i atorga sentit al que aprèn amb base en el que ja sap, en les seves creences, emocions i motivacions. És un procés personal (ningú pot aprendre per un altre) i al mateix temps és un procés social, en un doble sentit, ja que no s’aprèn sense d’altres (propers o a distància, reals o virtuals, directes o mediats) i, d’altra banda, és la cultura social la que atorga significats i legitima els aprenentatges. El procés personal d’atorgar sentit és per essència participatiu. El procés social d’aprendre juntament amb d’altres també ho és. Les propostes d’ensenyament que potenciïn aquests processos possibilitaran que s’aprengui més i millor.
  • La participació és el fonament de l’escola democràtica. En una escola democràtica tots els actors, infants inclosos, haurien de tenir veu en la definició de les qüestions bàsiques de la vida institucional. Participar, en aquest sentit ampli, és poder prendre part en les decisions que van modelant les seves vides. Donar un paper més notori als infants i que hi hagi una major equitat en la distribució del poder en les institucions educatives és un dels principals desafiaments. I això passa necessàriament pel reconeixement de l’altre i la construcció col·lectiva de normes que regulen la convivència social. Al seu torn, la participació és fonamental perquè els estudiants comprenguin, estimin i assumeixin les regles i valors democràtics. D’altra banda, la confrontació, la possibilitat de qüestionar l’autoritat, de rebel·lar-s’hi en contra, valor de la democràcia per excel·lència, té especial rellevància en el desenvolupament de l’infant com a subjecte de drets.
  • La participació afavoreix la inclusió. Es parteix de la hipòtesi que és en el nivell de les emocions que s’interrelacionen i potencien els tres elements que fan valuosa la participació i afavoreixen la inclusió: aprenentatge i desenvolupament d’habilitats, possibilitat de prendre decisions sobre aspectes que afecten la pròpia vida i construcció d’una subjectivitat social independent.
  • El dret a la participació va de la mà d’altres drets que cobren especial importància en els àmbits educatius. Per prendre decisions, per formar-se un judici propi, per opinar i ser escoltats, els adolescents han de tenir informació adequada, amb mitjans per difondre les seves idees, amb la llibertat per expressar-se, reunir-se i participar en la vida cultural i recreativa.





4.2 Reconèixer als infants poder de decisió


En el marc del dret a la participació en l’educació, hem vist que la Convenció estableix en el seu article 12 que els infants tenen el dret d’expressar lliurement les seves opinions en tots els assumptes que els afecten i que les seves opinions es prenguin seriosament segons la seva edat i maduresa.

A l’aula, això passa per construir en conjunt una disciplina participativa, per treballar amb determinats continguts acadèmics, per poder prendre part en l’elaboració dels mecanismes i les pautes d’avaluació, i/o per la possibilitat de proposar canvis en les polítiques i el funcionament de l’aula.

Els infants poden prendre part en tot un seguit de decisions. I els professors han d’actuar com a facilitadors perquè els nens, nenes i adolescents participin, siguin escoltats i les seves opinions siguin tingudes en compte seriosament.


La participació pot incloure una àmplia gamma d’activitats que difereixen en forma i estil segons l’edat: buscar informació, formar-se opinions, expressar idees, prendre part en activitats, processos i projectes, analitzar situacions i plantejar alternatives, respectar els altres i tractar-se amb dignitat. A la pràctica, la participació implica que els adults escoltin els infants i adolescents en les seves més variades formes de comunicar assegurant que se sentin lliures per expressar-se i es considerin les seves opinions quan es tracti de decisions que els afecten.

Deu claus per als docents que vulguin promoure una participació efectiva:

  1. Involucrar els infants o adolescents en la planificació de les activitats de classe.
  2. Assegurar que tots els infants o adolescents tinguin l’oportunitat de participar. Prendre mesures especials per als grups més discriminats.
  3. Fomentar les habilitats dels infants i adolescents per participar efectivament.
  4. Impulsar la capacitat dels adults per entendre per què la participació ajuda a aprendre i a escoltar activament.
  5. Generar espais participatius en totes les classes, fent sentir als infants que la participació no és restringida.
  6. Exposar els interessos dels infants i adolescents mitjançant la participació.
  7. Ser transparent a l’hora de promoure la participació. Dir als infants i adolescents per què se’ls vol involucrar.
  8. Ser democràtic però no desestructurat. Compartir idees i metes i intentar fer èmfasi en la qualitat de la interacció.
  9. Ser coherent entre el que es professa i el que es fa. Moltes persones parlen de la participació infantil i adolescent, però poques els involucren de fet en tots els aspectes de planificació i presa de decisions.
  10. Ser creatiu en l’ús de materials, per tal de millorar-ne el nivell perquè els infants i adolescents treballin en grup.


Contingut adaptat d’UNICEF (2001): The participation rights of adolescents: a strategic approach. Nova York. UNICEF, p. 19-21.

Per ampliar informació et recomanem que consultis l’enllaç següent:

  • COTS, J. (2007). «Els mestres i el dret». A Drets i responsabilitats d’infants i joves. 41a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona. Associació de Mestres Rosa Sensat, p. 129-133.