1. El dret a l’educació


Tots els nens, nenes i adolescents tenen dret a l’educació. Així ho estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant en els seus articles 28 i 29.


Article 28
El text de l'article 28 diu:

«1. Els estats part reconeixen el dret de l’infant a l’educació, i amb l’objectiu d’aconseguir aquest dret progressivament i basant-se en la igualtat d’oportunitats, especialment han de:

  • a) implantar l’ensenyament primari obligatori i gratuït per a tothom;
  • b) fomentar el desenvolupament de formes diferents de l’ensenyament secundari, inclòs l’ensenyament general i el professional, i posar-lo a l’abast de tots els infants prenent les mesures pertinents, com ara implantar l’ensenyament gratuït i oferir ajut econòmic en cas de necessitat;
  • c) a través de qualsevol mitjà adequat, fer que l’ensenyament superior sigui accessible a tothom, segons la capacitat de cadascú;
  • d) posar a l’abast de tots els infants informació i orientació sobre les qüestions referents a l’educació i professionals; i
  • e) prendre mesures per encoratjar l’assistència regular a l’escola i reduir les taxes d’abandonament escolar.

2. Els estats membres han de prendre totes les mesures adequades per assegurar que la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l’infant i de conformitat amb aquesta Convenció. 3. Els estats membres han de fomentar i encoratjar la cooperació internacional pel que fa a l’educació, especialment amb l’objectiu de contribuir a eliminar la ignorància i l’analfabetisme del món, i facilitar l’accés als coneixements científics i tècnics i als mètodes d’ensenyament moderns. En aquest aspecte, s’han de tenir en compte especialment les necessitats dels països en desenvolupament.»



Tal com es llegeix, la Convenció defineix les condicions mínimes que els estats han d’assegurar quant a l’accés als diferents cicles educatius:

  • Educació primària obligatòria i gratuïta per a tothom.
  • Educació secundària i orientació professional amb diversitat de formes disponibles i accessibles per a tothom. El text de la Convenció no precisa quina durada ha de tenir l’educació secundària.
  • Educació superior accessible a tots «sobre la base de la capacitat».


L’article 28 estableix que l’estat ha de prendre mesures per fomentar l’assistència i evitar la deserció escolar, amb la qual cosa la responsabilitat estatal va més enllà de la sanció de lleis sobre l’obligatorietat de l’escolarització. Els estats han d’adoptar mesures per retenir els alumnes, amb propostes pertinents i atractives, amb avenços en la professionalització dels docents i també amb la promoció de la participació activa de l’infant en la vida escolar.

El dret a l’educació ha de ser garantit pels estats «progressivament»(1), la qual cosa exigeix donar prioritat a la inversió en educació a l’hora de definir la despesa social.

(1) Aquest enunciat de la Convenció recorda el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovat per les Nacions Unides el 1966: «Cada un dels estats part en aquest Pacte es compromet a adoptar mesures, tant per separat com mitjançant l’assistència i la cooperació internacionals, especialment econòmiques i tècniques, fins al màxim dels recursos de què disposi, per aconseguir progressivament, per tots els mitjans apropiats, en particular l’adopció de mesures legislatives, la plena efectivitat dels drets reconeguts».


Així mateix, l’estat ha d’assegurar l’exercici del dret a l’educació «en condicions d’igualtat d’oportunitats», que s’associa al principi general de no-discriminació plantejat per la Convenció i obliga a treballar per una educació de qualitat per a tothom:

  • Respecte a la primera dimensió, hi ha diversos col·lectius infantils que sovint pateixen discriminació en el camp educatiu: les nenes, els infants en zones rurals, els discapacitats, els grups minoritaris (immigrants, refugiats, víctimes de conflictes armats, per exemple), els privats de llibertat, els nens i nenes amb VIH/sida, els indígenes.
  • Respecte a la segona dimensió, és sabut que en la literatura especialitzada hi ha corrents d’interpretació variats i fins i tot contraposats sobre què s’entén per qualitat educativa, des dels qui prioritzen a ultrança els resultats escolars (aprenentatges, taxes de promoció i repetició, etc), fins a qui valora exclusivament la qualitat dels processos educatius. Si bé la Convenció no entra en aquestes disquisicions, cal disposar d’informació sobre la proporció del pressupost general, regional i local dedicada a la infància i assignada als diversos nivells d’educació.


La qüestió de la disciplina escolar també està prevista en l’article 28, amb tres requisits:

  1. El càstig corporal, excessiu o no, és inacceptable com a mètode disciplinari(2).
  2. La disciplina ha de tenir en compte els principis enunciats en l’article 12: llibertat de l’infant d’expressar la seva opinió en tots els assumptes que l’afectin i dret a ser escoltat.
  3. La disciplina s’ha d’administrar de conformitat amb la Convenció en les escoles, en altres establiments educatius, en la família i en les institucions que acullen els infants i adolescents.

(2) Això té com a antecedent l’article 7 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966: «Ningú serà sotmès a tortures ni a penes ni a tractes cruels, inhumans o degradants».

L’ús de la violència és un problema seriós de la vida escolar en molts països, sigui perquè els docents hi recorren com a mitjà per imposar la disciplina, sigui perquè uns alumnes exerceixen violència contra d’altres. D’aquí la importància de crear en cada centre educatiu un règim de convivència i disciplina d’acord amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant.


Cal recordar aquí l’expressió «efecte establiment», creada pels especialistes en educació (Educación y participación adolescente, UNICEF) per fer referència al paper educatiu que té el centre escolar com a tal, per mitjà de les seves normes explícites i implícites, de les relacions socials que propicia i del discurs pedagògic que el regeix. En aquest marc, per respectar integralment el dret a l’educació no n’hi ha prou amb transmetre verbalment el contingut dels drets de la infància i dels drets humans en general. Cal, a més, construir una cultura escolar democràtica: amb límits clars i coneguts, amb àmbits de diàleg, amb possibilitats d’opinió per a tots els membres de la institució (alumnes, docents, pares, directius, fun cionaris), amb espais per coincidir i discrepar amb llibertat, amb canals de concertació i mediació per a la resolució pacífica dels conflictes, amb instàncies de desenvolupament del compromís i la responsabilitat cap a la comunitat.


Resol la següent activitat d'aprenentatge a l'entorn virtual de formació Odissea.

  • M3_Activitat 1. Com bé saps, la Convenció és indivisible i els seus articles són interdependents. L’article 28 no s’ha de considerar mai de forma aïllada. Amb la Convenció a la mà, quins articles estan estretament relacionats amb l’article 28? Enumera’ls.




Article 29
Segons la lletra i la filosofia de la Convenció, l’escola ha de permetre als alumnes aprendre practicant com es viu en democràcia, amb consensos i dissentiments, amb conflictes que es resolen respectant els altres, preparant l’infant per assumir una vida responsable amb esperit de pau, tolerància, igualtat dels sexes i amistat entre els pobles.

Així ho estableix l’article 29 de la Convenció.

El text fa explícit que el dret a l’educació no es limita exclusivament a l’accés a l’educació, sinó que inclou, en una dimensió qualitativa, els objectius fonamentals d’aquella:

«1. Els estats part convenen que l’educació de l’infant ha d’anar adreçada a:

  • a) desenvolupar tant com es pugui la personalitat, el talent i la capacitat mental i física de l’infant;
  • b) infondre en l’infant el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals i dels principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides;
  • c) infondre en l’infant el respecte envers els seus pares, la seva pròpia identitat cultural, llengua i valors, i envers els valors nacionals del país on viu, del país d’on podria procedir i envers les civilitzacions diferents de la seva;
  • d) preparar l’infant per assumir una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat dels sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d’origen indígena;
  • e) infondre en l’infant el respecte del medi ambient natural.

2. Res del que disposa aquest article o de l’article 28 s’ha d’interpretar com una restricció de la llibertat dels particulars i de les entitats per establir i dirigir institucions d’ensenyament, a condició que es respectin els principis enunciats en el paràgraf 1 d’aquest article i que l’educació donada en aquestes institucions s’ajusti a les normes mínimes de l’estat.»



A més d’enumerar aquests objectius educatius orientats a l’apoderament de l’infant i de l’adolescent mitjançant el desenvolupament de les seves habilitats, aprenentatges, capacitats, dignitat humana, autoestima i autoconfiança, l’article 29 consagra la llibertat d’ensenyament i la subjecta a tres condicions:

  1. El respecte a les normes mínimes establertes per l’estat.
  2. L’ensenyament privat s’ha d’impartir de conformitat amb els objectius de l’educació.
  3. La Convenció no garanteix als pares drets primaris i inalienables en matèria de l’educació dels seus fills, ja que els seus drets depenen de l’interès superior de l’infant (3), de l’evolució de les seves facultats i dels drets que se li reconeixen.

(3) L’«interès superior de l’infant» queda consagrat com a principi general de la Convenció en el seu article 3. El paràgraf 1 estableix: «En totes les mesures concernents als infants, que prenguin les institucions públiques o privades de benestar social, els tribunals, les autoritats administratives o els òrgans legislatius, una consideració principal ha de ser l’interès superior de l’infant». Sense perjudici que el concepte cobri particular rellevància quan altres disposicions més específiques de la Convenció no poden aplicar-se, del text se’n desprèn que l’àmbit d’aplicació de l’«interès superior de l’infant» és molt ampli: inclou totes les mesures concernents als infants, tant en l’esfera de l’estat com en la privada, i en tots els casos obliga a valorar les repercussions de les lleis, les polítiques i les pràctiques sobre infància.

Apoderament: «La paraula apoderament és un anglicisme que es deriva de la traducció d’empowerment. Empower vol dir ‘donar poder’. L’apoderament és un concepte de doble sentit, perquè implica algú que dóna la propietat, el domini o el poder a una altra persona que, al seu torn, s’apodera o s’adjudica aquest poder. Es refereix al que dóna i al que rep, és un acte recíproc: en donar poder a un altre, aquest el pren i el fa seu. Això aclareix la idea de l’apoderament d’infants i adolescents com la possibilitat de conquerir alguna cosa mitjançant un procés en el qual els adults intencionalment posen el que està al seu abast per aconseguir-ho.» Corona i Morfín (2001)


L’article 29 atorga així una gran rellevància al procés pel qual es promou el dret a l’educació, per mitjà dels continguts educatius, els mètodes pedagògics, l’ús de la disciplina, i el medi escolar en general. Pot ser vist, a més, com una pedra fundacional dels programes d’educació dels drets humans, i és desitjable que els governs incloguin explícitament els drets humans en els programes d’estudi.

Pel principi d’indivisibilitat i interrelació dels drets humans, es considera que la Convenció és indivisible i els seus articles són interdependents, com ja es va assenyalar en l’anterior unitat. Per això els articles 28 i 29 no s’han de considerar de manera aïllada sinó atenent als «principis generals» i a tots els altres articles de la Convenció:

  • Aquests «principis generals» són l’interès superior de l’infant (article 3), el dret a la vida i al màxim desenvolupament (article 6), el dret a expressar lliurement la seva opinió i que aquesta es tingui en compte en tots els assumptes que l’afecten (article 12), i el de no-discriminació (article 2).
  • Pel que fa als articles estretament relacionats amb els articles 28 i 29, cal esmentar: llibertat d’expressió, llibertat de pensament, llibertat d’associació i de reunió pacífica, protecció de la vida privada, accés a la informació, protecció contra la violència, drets dels infants amb discapacitats, dret a la salut, respecte als infants pertanyents a minories, dret al descans i al joc, i protecció contra el treball infantil.
  • En particular i com veurem més endavant, el dret a l’educació té un estret vincle amb el dret a la participació consagrat a la Convenció.


Juntament amb el dret a la salut, un mínim de benestar material i la cultura, el dret a l’educació forma part de la segona generació dels drets humans que exigeixen un rol actiu de part de l’estat. Negar el dret a l’educació significa negar la forma més estesa de socialització institucionalitzada dels infants i adolescents, porta a l’exclusió del mercat laboral i perpetua la pobresa, perquè l’educació és un instrument imprescindible per superar-la.

Extret de: «Educación y participación adolescente». A Herramientas para la participación adolescente. UNICEF

Els drets civils i polítics solen identificar-se com la primera generació de drets humans; els econòmics i socials en constitueixen la segona generació, i els anomenats drets de la solidaritat (dret a la pau, protecció del medi ambient, per exemple) en són la tercera generació.



Resol la següent activitat d'aprenentatge a l'entorn virtual de formació Odissea.

  • M3_Activitat 2. Com bé saps, la Convenció és indivisible i els seus articles són interdependents. L’article 29 no s’ha de considerar mai de forma aïllada. Amb la Convenció a la mà, quins articles estan estretament relacionats amb l’article 29? Enumera’ls i fixa’t en quins coincideixen amb els articles vinculats amb el 28.