Resum: Els drets de la infància



Tot seguit presentem els principals continguts que s’han tractat en aquest mòdul.



La Convenció sobre els Drets de l’Infant és un tractat que estableix els drets humans bàsics i específics per a la infància. És també el primer instrument internacional legalment vinculant que incorpora tota la gamma de drets humans: civils, culturals, econòmics, polítics i socials. Conté un gran ventall de disposicions que abasten els drets i llibertats civils, l’entorn familiar, la salut bàsica i el benestar, l’educació, les activitats d’esplai i culturals, i mesures especials de protecció.

L’avenç fonamental és el reconeixement de l’infant com un individu complet. A través del prisma de la Convenció, els infants ja no són percebuts com a objectes de compassió ni súbdits sota el regnat dels seus pares, sinó que són individus actius i capacitats per intervenir en el seu propi desenvolupament d’acord amb la seva edat i maduresa.

Hi ha diversos motius per desglossar els drets de la infància en una convenció de drets humans independent:

  • Els infants són ciutadans.
  • Els nens i les nenes inicien la seva vida com a éssers totalment dependents.
  • Les mesures, o omissions, dels governs poden repercutir amb més contundència sobre els infants que sobre qualsevol altre grup social.
  • Rarament s’escolten i es tenen en compte les opinions dels infants en els processos polítics.
  • Molts canvis que s’han produït en la societat estan impactant de manera intensa i sovint negativa en la vida dels nens i les nenes.
  • El desenvolupament saludable dels nens i nenes és cabdal per al benestar de qualsevol societat.
  • Els costos de desatendre els nens i nenes són enormes per a la societat.


Ratificar la Convenció sobre els Drets de l’Infant significa que els governs manifesten la seva intenció de posar en pràctica aquest compromís. Els estats que han ratificat aquest tractat han de revisar la seva legislació i tenen obligació d’esmenar i crear lleis i polítiques per tal d’implantar íntegrament la Convenció. La ratificació gairebé universal de la Convenció reflecteix un compromís mundial amb els principis dels drets de la infància.

El Comitè dels Drets de l’Infant és l’òrgan encarregat de proporcionar assessorament sobre la implementació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Celebra reunions regulars i vigila els progressos assolits pels estats part en el compliment de les seves obligacions. Fa observacions i comentaris sobre el nivell de compliment d’un estat i emet recomanacions per a la seva millora. Els estats que han ratificat la Convenció no tenen obligació legal de posar en pràctica les recomanacions, ja que es tracten de principis orientadors de cara a l’estat, però no de normes jurídiques obligatòries.

El Comitè ha adoptat directrius que detallen la informació que els estats han d’incloure en els informes sobre l’aplicació de la Convenció i cada un dels protocols facultatius. Pot formular recomanacions i suggeriments als governs i a l’Assemblea General sobre camins a seguir per aconseguir la plena aplicació de la Convenció.

Els protocols facultatius de la Convenció sobre els Drets de l’Infant proporcionen informació més detallada i amplien les obligacions més enllà de les estipulades en el tractat inicial; per això, els estats han de decidir de forma independent si s’adhereixen o no a un protocol. Els protocols facultatius de la Convenció sobre els Drets de l’Infant són:

  • Protocol facultatiu relatiu a la participació dels infants en conflictes armats.
  • Protocol facultatiu relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització de nens i nenes en la pornografia.
  • Protocol facultatiu relatiu a un procediment de comunicacions.


Els principis rectors de la Convenció sobre els Drets de l’Infant són:

  1. La no-discriminació (art. 2).
  2. L’interès superior de l’infant (art. 3).
  3. El dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament (art. 6).
  4. El respecte per les opinions de l’infant (art. 12).


Els drets dels infants es poden categoritzar en:

  1. Drets de supervivència i desenvolupament.
  2. Drets de protecció.
  3. Drets de participació.