6. Drets i principis rectors de la Convenció


Com ja hem assenyalat anteriorment, la Convenció sobre els Drets de l’Infant és el primer instrument internacional jurídicament vinculant que incorpora tota la gamma de drets humans: civils, culturals, econòmics, polítics i socials.

Estableix aquests drets en 54 articles i en els protocols facultatius, que defineixen els drets humans bàsics que gaudeixen els infants a tot arreu: el dret a la supervivència, al ple desenvolupament, a la protecció contra influències perilloses, els maltractaments i l’explotació, i a la plena participació en la vida familiar, cultural i social. A més, protegeix els drets de la infància estipulant pautes en matèria d’atenció de la salut, l’educació i la prestació de serveis jurídics, civils i socials.

Les disposicions addicionals de la Convenció (articles 43 a 54) tracten sobre les mesures d’aplicació de la Convenció i expliquen com treballaran els governs i organitzacions internacionals com ara UNICEF per garantir la protecció dels infants d’acord amb els seus drets.

La Convenció assenyala la igualtat i la mútua relació que existeix entre els drets: tots els drets de la Convenció estan connectats i són interdependents, és a dir, un determinat dret depèn en gran manera del respecte de cada un dels altres drets. Per exemple, el dret a una educació que desenvolupi el potencial òptim d’un infant depèn del dret de l’infant a una identitat, a una adequada assistència sanitària i a la protecció contra la violència. En aquest sentit, els drets estipulats a la Convenció són indivisibles.

Així també, tots els nens i nenes tenen els mateixos drets. La Convenció posa l’accent en aquests principis i es refereix a la responsabilitat dels nens i nenes de respectar els drets dels altres, especialment els dels seus progenitors. Pel mateix motiu, la comprensió que tindran els infants de la Convenció dependrà de la seva edat i maduresa. Ajudar-los a comprendre els seus drets no significa obligar-los a prendre decisions que no poden assumir per la seva edat o grau de desenvolupament.

No hi ha drets de primera o de segona classe. Tots els drets estan mútuament relacionats i tenen la mateixa importància. Tots són essencials i complementaris entre si.





6.1. Categorització dels drets


Una forma de classificar els drets de la Convenció és la següent:

  • DRETS DE SUPERVIVÈNCIA I DESENVOLUPAMENT: aquests són drets als recursos, capacitats i contribucions necessàries per a la supervivència i ple desenvolupament de l’infant. Hi estan inclosos els drets a una alimentació i allotjament adequats, aigua potable, formació acadèmica, atenció sanitària bàsica, esplai i esbarjo, activitats culturals i a informació sobre els seus drets. Aquests drets exigeixen no només l’existència de mitjans per complir-los, sinó també l’accés a aquests. Alguns articles concrets s’ocupen de les necessitats de nens i nenes refugiats, infants amb discapacitats i els pertanyents a grups minoritaris o indígenes.
  • DRETS DE PROTECCIÓ: alguns d’aquests drets són la protecció contra tot tipus d’abús, tracte negligent, explotació i crueltat, incloent-hi el dret a una protecció especial en conflictes armats i protecció contra possibles abusos del sistema judicial penal.
  • DRETS DE PARTICIPACIÓ: els nens i nenes tenen dret de poder expressar lliurement les seves opinions i a manifestar el seu punt de vista en relació amb qüestions que afecten la seva vida social, econòmica, religiosa, cultural i política. Alguns dels drets de participació són el dret d’expressar opinions i a ser escoltat, el dret a la informació i a la llibertat d’associació. La pràctica d’aquests drets al llarg del seu desenvolupament ajuda els infants a motivar la realització de tots els seus drets i els prepara per exercir un paper actiu en la societat.




Consideres que hi ha drets de la infància que no estan recollits en la Convenció? Quins hi afegiries?





6.2. Principis rectors


Els quatre principis fonamentals que regeixen la Convenció i que constitueixen la base per a l’aplicació de tots i cadascun dels drets són: la no-discriminació, la consideració de l’interès superior de l’infant, el dret a la vida, la supervivència i desenvolupament, i el respecte pels punts de vista de l’infant. Són el nucli de la Convenció:

  1. Principi de «no-discriminació» (article 2). La Convenció s’aplica a tots els infants sigui quina sigui la seva raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política, origen nacional, ètnic o social, posició econòmica, impediments físics, naixement o qualsevol altra condició de l’infant o dels seus pares o representants legals. No hi ha cap causa que justifiqui el tracte desigual als infants.
  2. Principi d’observar sempre l’interès superior de l’infant (article 3). Davant una decisió que pot afectar l’infant, la principal consideració és el seu benefici. Els adults han de fer i decidir allò que sigui millor per al nen o la nena i, en situacions confuses, el que ha de prevaler és que l’infant pugui exercir tots els seus drets. És un principi clau en la creació de noves lleis, polítiques i pressupostos destinats a la infància.
  3. Principi del dret a la vida, la supervivència i desenvolupament (article 6). Es tracta del dret intrínsec a la vida i de poder créixer i desenvolupar-se saludablement.
  4. Principi de participar i ser escoltat (article 12). En totes les decisions que afecten la vida d’un infant, cal que hi pugui expressar la seva opinió i que aquesta sigui escoltada i tinguda seriosament en compte. La Convenció busca que els adults escoltin les opinions dels fills i que els involucrin en la presa de decisions; la Convenció no dóna als infants autoritat sobre els adults, al contrari, reconeix que el nivell de participació en les decisions dependrà de l’edat i grau de maduresa.



Resol les següents activitats d'aprenentatge a l'entorn virtual de formació Odissea.

  • M2_Activitat 8. Revisa el que saps sobre els principis rectors de la Convenció.
  • M2_Activitat 9. Existeixen diferències entre els drets i els principis rectors?
  • M2_Activitat 10. Revisa el que has après en relació al contingut de la Convenció sobre els Drets de l’Infant.





Et proposem que llegeixis l’article de Jaume Funes Infants d’avui, drets d’avui que trobaràs a les pàgines 117-126 de la publicació de l'Escola d'estiu 2006 de Rosa Sensat.

Com pots veure, l’autor comença l’article dient que l’exercici i el respecte dels drets dels infants topa amb tres grans dificultats: una preocupació per la infància més formal que real vestida d’un discurs poc efectiu, el proteccionisme, i l’ambigüitat i fragilitat del concepte infància.