5. Els protocols facultatius


Els tractats sobre drets humans sovint han d’anar acompanyats per protocols facultatius.

Protocols facultatius: mecanismes legals addicionals que complementen i amplien els tractats.


Un protocol pot centrar-se en qualsevol tema rellevant per al tractat inicial i s’utilitza per:

  • aprofundir en alguna qüestió del tractat inicial,
  • abordar una consideració nova o emergent, o
  • incorporar un procediment a efectes del funcionament i compliment del tractat, com seria, per exemple, un procediment de presentació de queixes de particulars.

Els protocols facultatius de la Convenció sobre els Drets de l’Infant proporcionen informació més detallada i amplien les obligacions més enllà de les estipulades en el tractat inicial.

Un protocol és «facultatiu» perquè no té un efecte automàticament vinculant per als estats que ja han ratificat el tractat original. Les obligacions compreses en el protocol són addicionals i poden ser més exigents que les incloses en el tractat inicial; per això, els estats han de decidir de forma independent si s’adhereixen o no a un protocol. En conseqüència, un protocol facultatiu gaudeix del seu propi mecanisme de ratificació, independent al del tractat que complementa. En general, únicament els estats que ja han acceptat quedar vinculats a un tractat inicial poden ratificar els seus protocols facultatius.

No obstant això, els protocols facultatius de la Convenció sobre els Drets de l’Infant sí que permeten que els estats que no són part de la Convenció els ratifiquin o s’hi adhereixin. Per exemple, els Estats Units, país que no ha ratificat la Convenció, sí que n’ha ratificat els dos protocols facultatius. Els estats han de ratificar cadascun dels protocols seguint el mateix procediment exigit en ratificar la Convenció.

El Protocol facultatiu de la Convenció relatiu a la participació dels infants en conflictes armats és un esforç per enfortir l’aplicació de la Convenció i augmentar la protecció dels nens i nenes en cas de conflicte armat.

Protocol facultatiu relatiu a la participació dels infants en conflictes armats

S’estima que, a tot el món, 300.000 infants participen en conflictes armats, amb conseqüències veritablement tràgiques. Sovint es recluta a la força o se segresten nens, alguns menors de 10 anys, per engrossir les files dels exèrcits. Molts han estat testimonis d’actes d’increïble violència, o hi han pres part, sovint contra les seves pròpies famílies o comunitats.

En l’article 38, la Convenció sobre els Drets de l’Infant exhorta els governs a emprendre totes les mesures viables per garantir que els infants menors de 15 anys no prenguin part activa en hostilitats. Així mateix, la Convenció va fixar en 15 anys l’edat mínima en què un individu pot ser voluntària ment reclutat o allistat a les forces armades.

El Protocol exigeix als estats que el ratifiquin «que emprenguin totes les mesures viables» per garantir que els membres de les seves forces armades menors de 18 anys no participin activament en hostilitats. A més, els estats han d’elevar l’edat mínima de reclutament voluntari a les forces armades més enllà dels 15 anys, si bé no exigeix una edat mínima de 18 anys. No obstant això, el Protocol recorda als estats que les persones menors de 18 anys tenen dret a una protecció especial i, per tant, qualsevol reclutament voluntari de menors de 18 anys ha d’englobar suficients mesures preventives. A més, prohibeix el reclutament obligatori de menors de 18 anys i obliga a prendre mesures legals per impedir que grups armats independents els reclutin.

Quan ratifiquen el Protocol, els estats han de realitzar una declaració sobre a quina edat permetran les forces armades nacionals el reclutament voluntari, així com les mesures que els estats emprendran per garantir que el reclutament no es porta a terme a la força ni sota coacció. Aquest requisit té especial rellevància perquè el Protocol facultatiu no estableix els 18 anys com l’edat mínima per al reclutament voluntari a les forces armades, sinó únicament per a la participació activa en conflictes armats.

Després de rebre les primeres deu ratificacions necessàries perquè entri en vigor, el Protocol facultatiu relatiu a la participació dels infants en conflictes armats va adquirir força vinculant el 12 de febrer de 2002.

S’estima que un milió d’infants (principalment nenes, però també un nombre considerable de nens) entren anualment en el multimilionari negoci del sexe, i pateixen situacions de degradació amb possibles riscos greus per a la vida.

Protocol facultatiu relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització de nens i nenes en la pornografia

L’explotació sexual comercial dels infants —com, per exemple, la venda d’infants, la prostitució infantil, el turisme sexual infantil i la utilització d’infants en la pornografia— és una realitat freqüent a tot el món.

Els articles 34 i 35 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant estableixen que els governs han de protegir la infància de tota classe d’explotació i abús sexual, i que han de prendre totes les mesures possibles per impedir-ne el segrest, venda o tracta. El Protocol facultatiu de la Convenció relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia complementa la Convenció proporcionant als estats requisits detallats destinats a posar fi a l’explotació i l’abús sexual dels nens i nenes. Així mateix, protegeix els infants de la possibilitat de ser venuts amb fins no sexuals, és a dir, per a d’altres formes de treballs forçats, adopcions il·legals i donació d’òrgans.

El Protocol conté definicions per als delictes de venda d’infants, prostitució infantil i pornografia infantil. També crea, per als governs que l’han ratificat, l’obligació de criminalitzar i castigar les activitats relacionades amb aquests delictes. Exigeix el càstig no només per als que ofereixen o lliuren nens i nenes amb fins d’explotació sexual, transferència d’òrgans amb finalitats lucratives o per a treballs forçats, sinó també als que accepten infants per a aquestes activitats.

Els governs han de procurar serveis jurídics i altres serveis de suport a les víctimes. Aquesta obligació implica prendre en consideració l’interès superior de l’infant en qualsevol interacció amb el sistema judicial penal. A més, els nens i nenes han de rebre el suport mèdic, psicològic, logístic i econòmic necessari per a la seva rehabilitació i reintegració.

Atès que es tracta d’un complement de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, la interpretació del contingut del Protocol facultatiu sempre ha de guiar-se pels principis de no-discriminació, d’interès superior de l’infant i de participació de l’infant.

En el Protocol se subratlla, a més, el valor de la cooperació internacional i l’educació pública. La cooperació internacional és important com a mitjà per combatre les activitats il·legals esmentades, sovint de caràcter transnacional. La conscienciació, la informació i les campanyes d’educació públiques també serveixen per protegir els nens i nenes d’aquestes violacions greus dels seus drets.

Després de rebre les primeres deu ratificacions necessàries perquè entrés en vigor, el Protocol facultatiu relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia va adquirir força vinculant el 18 de gener de 2002. Actualment, més de cent països han subscrit i ratificat aquest Protocol.

El Protocol és un instrument que es troba en perfecta concordança amb els desafiaments que es planteja per concretar la nova institucionalitat d’infància i adolescència.

Protocol facultatiu relatiu a un procediment de comunicacions

El tercer protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, el qual permetrà al Comitè de Drets de l’Infant conèixer denúncies individuals per vulneracions dels drets consagrats en la Convenció, es pot qualificar com un avenç en el respecte i protecció dels drets de la infància.

El tercer protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets de l’Infant atorga competència al Comitè de Drets de l’Infant per conèixer denúncies individuals relatives a la violació dels drets reconeguts per la Convenció i els Protocols facultatius sobre prostitució i pornografia infantil i sobre la utilització d’infants en conflictes armats. Mitjançant aquest sistema, les persones o grups de persones poden sol·licitar a l’organisme de Nacions Unides que conegui determinats fets que impliquin un incompliment per part de l’estat respecte dels drets i garanties que ha reconegut en aquests instruments, previ esgotament de les instàncies nacionals existents.

D’acord amb aquesta denúncia i la posterior declaració de l’estat (que ha de presentar en un termini màxim de sis mesos), el Comitè es posarà a disposició de les parts per buscar un acord entre elles. Si no es dóna això, el Comitè emetrà un informe en què es determinarà si els fets denunciats constitueixen o no una violació de la Convenció i els seus protocols. Si es declara que l’estat no ha complert amb els instruments internacionals esmentats, emetrà un informe que així ho expressarà i disposarà a més de recomanacions perquè l’estat compleixi degudament els seus compromisos internacionals.

Si durant la tramitació de la denúncia el Comitè observa que hi ha la possibilitat que la o les presumptes víctimes pateixin danys irreparables, pot sol·licitar a l’estat l’adopció de mesures provisionals per posar fi a la situació que n’amenaça el gaudi i exercici dels drets.



Resol la següent activitat d'aprenentatge a l'entorn virtual de formació Odissea.

  • M2_Activitat 7. Revisa el que has après en relació als protocols facultatius.