2. Per què és necessària una convenció exclusiva sobre els drets de la infància?


La Declaració Universal dels Drets Humans utilitza reiteradament les expressions «tota persona», «tot ésser humà» o «tot individu» en referir-se a cada un dels drets que integra. Els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Socials, Econòmics i Culturals (Nacions Unides 1966) també utilitzen la mateixa fórmula, com fan altres instruments internacionals i regionals de Dret internacional dels drets humans. Aleshores, per què seria necessari elaborar una convenció internacional específica per a la protecció dels drets de les persones menors de 18 anys?

De fet, no es tracta de drets diferents per a les persones menors de 18 anys en relació amb d’altres, sinó de l’establiment d’una protecció complementària per a aquest grup de la població en l’àmbit de les seves relacions amb l’estat, amb la societat i amb la família.

Els infants i adolescents requereixen una atenció i cura especials, i l’any 1989, els dirigents mundials van decidir que calia una convenció especial destinada exclusivament a ells. Volien, a més, assegurar el reconeixement mundial que els nens i les nenes també tenen drets humans.

«La Convenció representa un punt d’inflexió en el procés cultural, social i ideològic d’ampliació de l’esfera de la dignitat humana. Aquest tractat internacional constitueix la base sobre la qual els estats part hauran de planificar les seves polítiques socials i adequar el seu ordenament jurídic i pràctiques institucionals en matèria d’infància i adolescència, a partir de mecanismes que habilitin la més àmplia participació social. El denominador comú de totes aquestes accions és el reconeixement de la qualitat de subjecte de drets de totes les persones menors de 18 anys, vinculant íntimament el concepte de ciutadania democràtica al gaudi efectiu de tots i cadascun dels seus drets humans. Es passa així de les velles (i encara resistents) doctrines tutelars a una concepció edificada sobre la base de protecció integral dels drets dels infants com a persones i membres d’una família i d’una comunitat. Aquesta situació jurídica implica l’existència de drets i responsabilitats d’aquestes persones, adaptades a l’etapa del seu desenvolupament físic i emocional.» (Faroppa, 2004)

Subjecte de drets: és la capacitat de tota persona d’exigir que els seus drets es compleixin, i d’exercir-los amb responsabilitat. Per a les persones menors de 18 anys, aquest exercici es refereix no només als drets que emparen tot ésser humà, sinó també a aquells específics que estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant com a protecció complementària.

Estat part: un estat part en un tractat és un país que ha ratificat o s’ha adherit a aquest tractat i, per tant, està legalment obligat per les seves disposicions.

La Convenció, a diferència de la tradició jurídica i social imperant en molts països fins abans de la seva aprovació, no defineix l’infant per les seves necessitats o mancances, o pel que li falta per ser adult o impedeix el seu desenvolupament. Més aviat al contrari, se’l considera i defineix pels seus atributs i drets davant l’estat, la família i la societat.

Ser infant no és ser menys adult, la infància no és una etapa de preparació per a la vida adulta. La infància i l’adolescència són formes de ser persona i tenen el mateix valor que qualsevol altra etapa de la vida. Tampoc és conceptualitzada com una fase de la vida definida a partir de les idees de dependència o subordinació als pares o altres adults. La infància és concebuda com una època de desenvolupament efectiu i progressiu de l’autonomia personal, social i jurídica. (Cillero, 1997)





2.1. Motius


Els governs han de ser conscients dels drets de tots els seus ciutadans, però la comunitat mundial reconeix que cal donar prioritat a la protecció dels drets de la infància. Hi ha diversos motius per desglossar els drets de la infància en una convenció de drets humans independent:

  • Els infants són ciutadans. Els nens i nenes no són propietat dels seus pares i mares o de l’estat, ni són merament persones en desenvolupament: gaudeixen, en qualitat de membres de la família humana, del mateix estatus que els adults.
  • Els nens i les nenes inicien la seva vida com a éssers totalment dependents. Els infants necessiten els adults per a les atencions i l’orientació que els permetran avançar cap a la seva autonomia. Idealment, els adults que conformen les famílies dels infants proporcionen aquestes atencions, però quan no poden satisfer aquestes necessitats, és responsabilitat de la societat cobrir-ne el buit.
  • Les mesures, o omissions, dels governs poden repercutir amb més contundència sobre els infants que sobre qualsevol altre grup social. Pràcticament totes les àrees de política governamental, com l’educació i la sanitat, afecten la infància. Les pràctiques reguladores i les mesures polítiques miops que no prenen en consideració la infància tenen una repercussió negativa per al futur del conjunt de la societat.
  • Rarament s’escolten i es tenen en compte les opinions dels infants en els processos polítics. Els infants no voten ni, generalment, participen de cap altra manera en la presa de decisions polítiques. Si no es procuren les condicions adequades i les habilitats dels infants per tal que puguin expressar-se a casa i a l’escola, a les comunitats i, fins i tot, als diferents governs, els seus punts de vista sobre moltes de les qüestions importants que els afecten ara o els afectaran en el futur queden desatesos.
  • Molts canvis que s’han produït a la societat estan impactant de manera intensa i sovint negativa en la vida dels nens i les nenes. Factors com ara la transformació de l’estructura familiar, el mercat de treball, la globalització i un sistema de protecció cada vegada més minvant en molts països tenen, tots plegats, fortes repercussions sobre la infància. L’impacte d’aquests canvis pot ser especialment devastador en contextos de conflicte armat i d’emergències.
  • El desenvolupament saludable dels nens i nenes és cabdal per al benestar de qualsevol societat. El fet que els infants estiguin en procés de desenvolupament els fa més vulnerables a les condicions de vida precàries com ara la pobresa, l’atenció sanitària inadequada, la malnutrició, la falta d’aigua potable, la manca d’habitatge digne o la contaminació mediambiental. Els efectes de les malalties, la malnutrició i la pobresa amenacen no només el present dels nens i les nenes, sinó també el seu futur i, per tant, el de les societats on viuen.
  • Els costos de desatendre els nens i nenes són enormes per a la societat. Els estudis d’investigació social reflecteixen que les primeres experiències d’un nadó influeixen significativament en el seu desenvolupament. Aquest determinarà la contribució o el cost que comportaran per a la societat durant la seva vida.




Resol les següents activitats d'aprenentatge a l'entorn virtual de formació Odissea.

  • M2_Activitat 2. Era necessària una protecció suplementària de la infància?
  • M2_Activitat 3. Revisa el que has après sobre els motius per desglossar els drets de la infància en una convenció de drets humans independent.



Pensa en situacions del teu entorn que justifiquen l’existència d’un marc legal específic per protegir i defensar els drets de la infància. Descriu-les.





El paper d’UNICEF Quan el Fons de les Nacions Unides per a la Infància, UNICEF, va celebrar el seu cinquantè aniversari el 1996, l’organització abraçava completament un enfocament del desenvolupament basat en els drets humans i treballava per col·locar els drets dels infants —concretament, dels més marginats i desfavorits, els que corrien el risc màxim d’exclusió de les principals iniciatives de desenvolupament i de reducció de la pobresa— al centre de l’agenda de desenvolupament.

El nou clima en l’entorn dels drets de l’infant va tenir altres repercussions. La protecció de la infància va adquirir, a UNICEF, una transcendència central de la qual mai abans havia gaudit. A mitjan anys vuitanta, sota la pressió exercida per les oficines de l’Equador, Guatemala, l’Índia, Kenya i les Filipines, UNICEF va desenvolupar el concepte de «nens i nenes en circumstàncies especialment difícils», que englobava els infants del carrer i treballadors, els infants maltractats i abandonats i els infants víctimes de conflictes armats. No obstant això, les qüestions relacionades amb la protecció encara tenien un paper relativament secundari en la tasca de confeccionar els programes de l’organització.

L’establiment de la protecció de l’infant com un dels eixos clau dels drets de la infància va fer insostenible aquesta posició. Durant la dècada dels noranta, amb vista a emprendre aquest tema crucial, UNICEF va reforçar les seves capacitats de protecció. Per exemple, el 1996 l’organització va fer especial èmfasi per arribar als nens i nenes més vulnerables de les poblacions, ciutats, barriades pobres i assentaments, treballant estretament amb els alcaldes i autoritats municipals per col·locar els drets dels infants en primer pla de l’agenda política local.

Aquell mateix any, UNICEF va donar suport a dues iniciatives decisives de protecció dels infants: el Congrés Mundial contra l’Explotació Sexual Comercial dels Infants, la primera reunió internacional dedicada a combatre aquest problema mundial, i l’històric estudi de les Nacions Unides «Repercussions dels conflictes armats sobre els infants», elaborat per Graça Machel, experta en infants en situacions de conflicte armat.

Els esforços d’UNICEF per protegir els nens i nenes de la violència, l’explotació i els maltractaments inclou també una campanya, d’un decenni de durada, per a la prohibició de les mines antipersona, que constitueixen en molts països un perill per als ulls, les extremitats i les vides dels infants. El 1997, dues terceres parts dels països del món van signar el Tractat de Prohibició de l’Ocupació, Emmagatzematge, Fabricació i Venda de Mines Antipersona i sobre la seva Destrucció, en la redacció del qual va col·laborar UNICEF i que va promoure més tard amb gran determinació.

Es va incrementar l’atenció prestada a campanyes per impedir la mà d’obra infantil i ajudar els infants afectats. El 1997, UNICEF es va unir a d’altres participants en la Conferència Internacional sobre el Treball Infantil, amb ànim d’adoptar una agenda global per eliminar les pitjors formes de treball infantil. Tres anys després, l’organització va ajudar 29 països a introduir programes educatius destinats a impedir la mà d’obra infantil.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant va atorgar a UNICEF un nou paper en els països industrialitzats. Un cop finalitzada la seva responsabilitat inicial respecte de la infància europea de la postguerra, l’organització es va centrar fonamentalment en les necessitats dels infants de països en desenvolupament. L’enfocament basat en els drets va modificar aquesta línia de treball. Molts nens i nenes de països industrialitzats es trobaven clarament necessitats de protecció davant l’explotació i els maltractaments; així mateix, en aquests països, la pobresa infantil era més que freqüent, si no en termes absoluts, sí en termes relatius. Els comitès nacionals d’UNICEF van anar trobant la seva pròpia veu i l’organització en el seu conjunt va anar assimilant la seva responsabilitat respecte de tots els nens i nenes del món, i no només els de països en desenvolupament.




Per ampliar informació et recomanem que consultis els enllaços següents: