4. Desenvolupaments internacionals posteriors: els mecanismes de garantia


A partir de la Declaració Universal i d’acord amb el pla de treball traçat per la Comissió de Drets Humans, l’ONU inicia la construcció d’un sistema universal de protecció dels drets humans basat en tres pilars:

  1. la formulació o reconeixement jurídic precís dels drets humans en textos legals, particularment declaracions i tractats internacionals;
  2. el foment o la promoció dels drets humans mitjançant diverses accions, com la difusió, l’educació en drets humans i, més recentment, la incorporació dels drets humans al concepte de desenvolupament i, per tant, a tota la tasca de l’organització en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament;
  3. l’establiment de mecanismes institucionalitzats de garantia i protecció internacional, en forma d’òrgans i procediments de control de diferents tipus, amb exclusió de la via jurisdiccional.




4.1. EL PIDESC i el PIDCP


L’adopció de la Declaració Universal de Drets Humans es va produir quan començava la guerra freda, un període d’enfrontament entre els estats del bloc comunista, controlat per la Unió Soviètica, i els estats occidentals, liderats pels Estats Units. El tractat internacional que havia de convertir en norma jurídica obligatòria el contingut de la Declaració va patir les conseqüències d’aquest enfrontament ideològic de manera que molt aviat, el 1952, l’Assemblea General va decidir dividir el projecte en dos tractats independents, que permetessin als blocs enfrontats prioritzar uns drets sobre altres.

Mentre els països occidentals posaven l’èmfasi en els drets civils i polítics i evitaven compromisos en relleu respecte dels drets socials, els països de l’est defensaven la prioritat dels drets econòmics, socials i culturals i posposaven el compromís en el compliment dels drets civils i polítics.


La negociació en paral·lel dels dos textos va concloure simultàniament amb l’adopció del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), ambdós l’any 1966, mitjançant una única resolució de l’Assemblea General de l’ONU [Res 2200 (XX)]. Tots dos pactes van entrar en vigor deu anys més tard, al gener i març de 1976 respectivament. Actualment, tots dos convenis han superat la xifra de 160 estats part i s’han convertit, per tant, en pràcticament universals. De fet, la reglamentació dels drets humans en dos tractats diferents no ha impedit que la doctrina, i els estats mateixos, hagin proclamat una vegada i una altra que els drets humans són universals, indivisibles i interdependents, com hem pogut comprovar anteriorment.



4.1.1. Elements comuns

Tots dos instruments, a més, comparteixen alguns elements comuns, com ara un article primer idèntic on es proclama el dret a l’autodeterminació dels pobles com a dret humà. Malgrat que molts països occidentals consideraven aquest principi com merament polític, finalment es va imposar l’opinió que, com a dret col·lectiu, l’autodeterminació constitueix un requisit previ per a l’exercici d’altres drets humans. L’article 1 comú no és l’únic punt en què coincideixen els dos pactes.

Ambdós tractats es refereixen, per exemple, a la llibertat de crear sindicats i participar-hi o a la necessitat de protegir la família, cosa que demostra que la separació quirúrgica entre les categories de drets humans és impossible.


4.1.2. Diferències

En canvi, sí que trobem diferències en l’article segon dels dos pactes respecte del grau d’efectivitat de la protecció reconeguda. Així, mentre el PIDCP estableix que tots els estats part s’obliguen a respectar i assegurar els drets enumerats a continuació, el PIDESC els obliga a prendre mesures […] fins al màxim dels seus recursos per aconseguir progressivament la plena realització d’aquests drets.

Mentre que un tractat estableix obligacions de resultat i exigeix l’efectivitat real dels drets, l’altre preveu obligacions de comportament i un compromís progressiu. Això no equival a dir que el PIDESC no estableixi obligacions jurídiques autèntiques, sinó que es tracta de deures de diferent abast.


En general, els estats part en el PIDESC no han de garantir un resultat específic en benefici de la seva població, però sí que s’han de comportar d’una determinada manera. Com ha tingut ocasió d’assenyalar el Comitè DESC en una de les primeres Observacions Generals, relativa al caràcter de les obligacions dels estats part en el Pacte, el concepte de progressiva efectivitat estableix que els estats parts hauran de prendre mesures per tal que el contingut del dret reconegut es realitzi de forma progressiva, però de la forma més expedita i eficaç possible, en la mesura de les possibilitats econòmiques dels estats, però amb uns límits molts estrictes pel que fa a les mesures de caràcter retroactiu.

Respecte d’algunes dimensions del Pacte sí que existeixen obligacions immediates i d’abast general. És el cas del principi de no-discriminació en l’exercici d’aquests drets, així com del contingut essencial de cada un d’ells, que no admeten vulneració o regressió en cap circumstància.

Per ampliar informació et recomanem que consultis l’enllaç següent:

Quadre comparatiu de les normes de protecció dels drets humans



4.1.3. Contingut

Quant al contingut material del PIDCP, la taula de drets civils i polítics enunciats és força àmplia: inclou des del dret a la vida fins al dret a exercir la pròpia cultura. Aquest conjunt de drets humans està jerarquitzat normativament. L’article 4 del Pacte permet distingir entre dos grans grups de drets. Uns poden ser derogats en cas d’emergència pública, seguint un procediment determinat. D’altres no són derogables en cap cas. Aquests drets inderogables constitueixen, per tant, el nucli dur de la protecció internacional dels drets humans. Han de ser respectats per tots i en tot moment. Es tracta de:

  • el dret a la vida i a no ser-ne privat arbitràriament (art. 6),
  • la prohibició de la tortura i altres tractes cruels, inhumans i degradants (art. 7),
  • la prohibició de l’esclavitud i del comerç d’esclaus (art. 8.1 i 2),
  • la prohibició de l’empresonament per deutes contractuals (art. 11),
  • alguns principis penals, com ara que ningú pot ser condemnat per fets que no eren delictius en el moment de dur-los a terme (art. 15),
  • el reconeixement de la personalitat de l’ésser humà davant la llei (art. 16), i
  • la llibertat de pensament, consciència i religió (art. 18).


Els altres drets civils i polítics enunciats, igualment fonamentals, poden ser derogats temporalment en cas d’emergència pública que posi en perill la vida de la nació, sempre que aquesta hagi estat declarada formalment i la derogació sigui estrictament necessària. Aquests drets són: la prohibició del treball forçat, el dret a la llibertat personal i prohibició de les detencions arbitràries, la llibertat de moviment i residència, el dret a la justícia, el dret a la intimitat, a l’honor i a la reputació, el dret d’assemblea pacífica, el dret al matrimoni i a formar una família, els drets dels infants, el dret a prendre part en els afers públics, incloent-hi el dret de sufragi actiu i passiu i el dret a participar en la funció pública del propi país, i el dret a exercir la pròpia cultura, religió i llenguatge de les persones pertanyents a minories.

Si passem al PIDESC, la seva part III (articles 6 a 15) recull els drets específicament establerts en aquest Conveni i que són essencialment els mateixos, encara que amb un desenvolupament superior, que recullen els articles 22 a 27 de la Declaració Universal:

  • a) El dret al treball (art. 6 i 7). És el conjunt de drets més desenvolupats en el Pacte (potser juntament amb el dret a l’educació). El dret fonamental al treball es defineix com el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement elegit. A partir d’aquí es defineixen les característiques mínimes que ha de tenir un treball per poder considerar que les condicions laborals són equitatives i satisfactòries: remuneració equitativa, que sigui digna i no discriminatòria, condicions de seguretat i higiene en el lloc de treball, igualtat d’oportunitats per a la promoció, segons la capacitat individual i el temps de servei, dret al descans i unes vacances periòdiques pagades. Altres drets recollits en el PIDESC, malgrat la seva especificitat, estan íntimament relacionats amb el dret al treball. En concret, el dret a fundar sindicats i afiliar-s’hi lliurement (art. 8), el dret de vaga regulat per llei (també art. 8), i el dret a la seguretat social (art. 9).
  • b) El dret a la protecció i assistència a la família (art. 10). És un dret que també trobem, si més no parcialment, al Pacte de drets civils i polítics. Aquí es caracteritza per dos àmbits de protecció: la protecció de les mares, incloent-hi molt especialment el deure d’atorgar una llicència remunerada després del part, i la protecció d’infants i adolescents, que estableix la necessitat de fixar una edat mínima per treballar i unes condicions de treball segures i salubres.
  • c) El dret a un adequat nivell de vida i a no passar gana (art. 11). Els governs han de procurar que els habitants del seu país no passin gana i gaudeixin d’un nivell de vida «adequat». Aquest terme no es defineix en el PIDESC, però sí que diu que inclou qüestions com l’alimentació, la roba i l’habitatge. En general, s’ha d’entendre com un dret que no s’aconsegueix mai plenament i que l’Estat sempre té el deure d’anar millorant de manera progressiva les condicions d’existència de la població.
  • d) El dret a la salut (art. 12). Implica el deure de l’Estat de garantir l’assistència mèdica universal. A més, s’apunten àmbits específics en els quals cal anar adoptant mesures progressivament: reduir la taxa de mortalitat infantil i adoptar mesures per al desenvolupament dels infants, mesures d’higiene a la feina, mesures de protecció del medi ambient, etc.
  • e) El dret a l’educació (art. 13 i 14). El primer que cal destacar d’aquest dret és que no es limita a establir un deure formal d’accés a l’escola. El PIDESC entra en els continguts i valors dels ensenyaments bàsics, encara que sigui per dir que l’educació ha d’estar orientada al ple desenvolupament de la personalitat humana i del sentit de la seva dignitat, ha de ser una educació orientada als valors de la tolerància i la comprensió entre persones i pobles de tot tipus, i capaç de promoure les activitats de les Nacions Unides en favor del manteniment de la pau. En tots els nivells de l’ensenyament cal garantir la llibertat dels pares o tutors d’escollir l’escola que creuen més adequada, fins i tot l’escola privada o religiosa. El PIDESC obliga els estats part a garantir els nivells d’educació següents: primària, que ha de ser obligatòria i gratuïta, i secundària i superior, que ha de ser accessible sense discriminació i amb una tendència a la gratuïtat.
  • f) El dret a la cultura (art. 15). En realitat, podem parlar de tres drets diferenciats, en què el segon i tercer tenen dimensions que poden estar contraposades i que per tant s’han d’equilibrar. El Pacte parla del dret a participar en la vida cultural del país. Per fer-ho, cal que, entre altres coses, l’Estat prengui mesures de conservació, desenvolupament i difusió de la ciència i la cultura. En segon lloc, del dret a gaudir dels beneficis del progrés científic i de les seves aplicacions i, finalment, el dret del creador a la protecció dels seus drets d’autor i propietat intel·lectual, en el marc de l’obligació de l’Estat de respectar la llibertat per la investigació científica i l’activitat creadora. No és fàcil ajustar aquestes dues últimes dimensions del dret: l’Estat haurà de buscar moltes vegades un equilibri entre el dret de l’autor de beneficiar-se de la seva creació (per exemple, en forma de patents) i el dret del públic en general de gaudir de l’avenç científic amb un preu raonable (pensem, sense anar més lluny, en la qüestió dels fàrmacs genèrics).



Resol la següent activitat d'aprenentatge a l'entorn virtual de formació Odissea.

  • M1_Activitat 6. Per quin motiu es van elaborar dos tractats internacionals per donar contingut jurídic obligatori a la Declaració Universal dels Drets Humans?




Per ampliar informació sobre les diferències entre els drets civils i polítics i els drets econòmics, socials i culturals et recomanem que consultis els enllaços següents: