2. La Carta de les Nacions Unides


La Carta de les Nacions Unides, encara que tècnicament es podria veure només com el tractat constitutiu d’una organització internacional, està considerada en la pràctica com la «Constitució» de la comunitat internacional.

Els seus principis jurídics tenen un abast universal, igual que els seus propòsits o objectius, que constitueixen autèntics valors de la societat internacional


2.1. Objectiu principal


La Carta de les Nacions Unides, de 1945, va ser impulsada pels estats guanyadors de la Segona Guerra Mundial. L’objectiu principal de la Carta és establir les bases d’un sistema de pau mundial i de seguretat col·lectiva i, només en la mesura que redundin en aquest gran propòsit, els redactors del document varen voler introduir altres elements, com el que ara ens ocupa, els drets humans.

Ara bé, la importància de les referències als drets humans a la Carta no es pot menystenir: la presència en si mateixa dels drets humans a la Carta de l’ONU significava elevar al pla universal (al nivell de «qüestió d’interès internacional») el comportament que els estats tinguessin sobre els individus. Sobre tota mena d’individus: nacionals i estrangers, adults i menors, homes i dones. Perquè la voluntat de protecció dels drets humans establerta a la Carta es fonamenta en el reconeixement de la dignitat intrínseca de tot ésser humà, i això implica una alteració substancial de les bases o principis inspiradors del nou ordre jurídic internacional emergent.




2.2. Preàmbul


Les disposicions de la Carta on trobem referències als drets humans són escasses, però per la seva ubicació sistemàtica i desenvolupament constitueixen un conjunt coherent, del qual es desprenen deures concrets per als estats membres de l’ONU. En el breu preàmbul de la Carta trobem que «[…] Els pobles de les Nacions Unides estan decidits a […] refermar la fe en els drets fonamentals, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en la igualtat de drets dels homes i les dones […] promoure el progrés social i instaurar unes millors condicions de vida dins d’una llibertat més àmplia».




2.3. Capítols


Aquest preàmbul es concreta tot seguit en el capítol primer de la Carta, amb el títol «Propòsits i principis». Els propòsits de la Carta, com explicava el Comitè redactor en la Conferència de San Francisco de 1945, recullen les raons que mouen l’existència de l’ONU i encara avui dia es consideren valors fonamentals de la societat internacional.

  • Com és sabut, el primer objectiu enumerat en la Carta és el del manteniment de la pau i la seguretat internacionals.
  • El segon propòsit és el desenvolupament d’unes relacions amistoses entre totes les nacions. Parlem, per tant, de la «Pau», entesa primer com a absència de conflicte armat i, després, en un sentit més ampli i sòlid, que inclou diferents mesures que siguin apropiades per «enfortir la pau universal».
  • El tercer propòsit fa un pas més i pretén lluitar contra les injustícies de tota mena (socials, econòmiques, polítiques) que són a la base dels conflictes. És en aquest marc que les Nacions Unides es proposen:


«Realitzar la cooperació internacional en la solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari, i en el desenvolupament i estímul del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots, sense fer distinció per motius de raça, sexe, idioma o religió» (Carta de l’ONU).

El respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots es consolidava d’aquesta manera com un dels pilars d’un sistema internacional just, i la dignitat deguda a tot ésser humà passava a considerar-se com un valor fonamental de la societat internacional.

Un cop establert l’objectiu de la promoció dels drets humans com un dels eixos de l’acció de les Nacions Unides, els articles 55 i 56 de la Carta estableixen les obligacions concretes que se’n desprenen tant per a l’ONU com per als seus estats membres. Les dues més rellevants són de caràcter promocional o de comportament.

  • En l’article 55c s’estableix que l’ONU ha de promoure el respecte universal i l’observació dels drets humans i de les llibertats fonamentals de tots, sense distinció de raça, sexe, llengua o religió. Aquesta tasca s’encomana a dos òrgans principals de l’ONU: l’Assemblea General (article 13) i el Consell Econòmic i Social (article 62).
  • I en l’article 56 s’estableix que «tots els membres es comprometen a actuar», conjuntament o separadament, en cooperació amb l’Organització «per a la realització dels propòsits enumerats a l’article 55». Per tant, els estats membres de l’ONU assumeixen un deure directe, un compromís, de respectar els drets humans i les llibertats fonamentals.


Ara bé, encara que estiguem davant de veritables deures jurídics positius, continuava sent necessari determinar quins eren, en concret, aquests drets humans i llibertats fonamentals que calia promoure i respectar. La Carta no ho explicita i, per tant, es fa indispensable el desenvolupament normatiu en aquest punt, cosa que, com veurem a continuació, dóna lloc a la redacció i aprovació de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 i a d’altres desenvolupaments normatius posteriors.



Resol la següent activitat d'aprenentatge a l'entorn virtual de formació Odissea.

  • M1_Activitat 3. Com afecten els estats les referències als drets humans contingudes a la Carta de les Nacions Unides?





Per ampliar informació sobre la composició de les Nacions Unides et recomanem que consultis l’enllaç següent:

Organigrama de les Nacions Unides