M4.Tema 4. La lectura guiada

El desenvolupament d’hàbits de lectura no es pot separar del progrés de les capacitats de comprensió i interpretació dels textos. La lectura guiada ha estat sempre una responsabilitat del centre escolar. La importància de la implicació del professorat de totes les àrees en la lectura de textos i llibres informatius i la revisió de les formes didàctiques de guiar la lectura interpretativa de les obres literàries són dues de les millores prioritàries. Per fer llegir obres amb la intenció d’augmentar la capacitat d’interpretar-les, cal delimitar-ne i programar-ne objectius específics, tot seqüenciant-los al llarg de les etapes, i adoptar els recursos didàctics que s’han revelat més efectius.

És convenient atendre en el PLEC la lectura literària prescriptiva prevista pel centre al llarg dels diferents cursos i àrees de llengua, així com el treball posterior que se’n farà. És important pensar bé les lectures de totes les etapes a través d’una planificació conjunta on es contemplin diversos criteris, tals com que les lectures ofereixin un ventall prou variat i ric ja que han d’oferir possibilitats per a l’aprenentatge i la construcció personal, i que estiguin adequades al context de l’alumnat, a la seva experiència de vida i de lectura anterior.

Orientacions per a la planificació de la lectura guiada

La lectura col·lectiva d’obres literàries

Aquesta pràctica, ben habitual als centres, millora si existeix una bona coordinació entre el professorat i si es fan propostes interdisciplinàries. Millora si es porta un registre sobre les lectures de cada grup-classe que pugui traspassar-se als docents dels curs següent per tal que coneguin l’experiència lectora anterior dels alumnes; si es discuteixen les lectures prescriptives que han obtingut més bon resultat i es busca informació per a la seva renovació periòdica; si es té cura d’establir un ventall divers d’autors i gèneres que siguin una bona mostra del que la literatura pot oferir; si es prima la lectura de les obres en la seva llengua original, sobretot pel que fa als autors catalans i castellans; si s’escullen obres que estiguin una mica per sobre de la capacitat autònoma dels alumnes, de manera que la feina feta incrementi la seva competència; si es trien obres que donin peu a interpretacions prou riques per merèixer dedicar-hi un treball conjunt; etc.

L’elecció de les lectures prescriptives o recomanades acostuma a donar-se en les lectures literàries de l’àrea de llengua, però si els alumnes han d’habituar-se a llegir tipus diversos de textos, és clar que pot abraçar totes les àrees curriculars, amb l’única precaució de coordinar-se per saber quantes lectures han de llegir uns mateixos alumnes si és que han de fer-ho fora de l’horari escolar. També, de mica en mica, han començat a introduir-se a les aules espais de lectura lliure de llibres, documents de consulta o fragments de textos informatius propis de cada àrea, cosa que incrementa la capacitat de lectura dels no i noies i els ofereix camins per trobar el tipus de lectura més interesant per a cadascú. Amb aquest tipus d’activitats, el professorat de totes les àrees té ocasió de veure les dificultats de comprensió lectora dels seus alumnes en textos específics, de forma que pot ajudar-los a superar-les.

La composició lingüística de l’alumnat pot estimular la presència de textos en llengües diverses a la biblioteca escolar o d’aula. D’altra banda, el domini de les llengües no oficials a l’escola també passa per la lectura de textos. Poden ser lectures de l’àrea de llengua estrangera o, segons la capacitat de l’alumnat, també en altres àrees curriculars. El contacte amb textos en diverses llengües, tan habitual en l’ús de la xarxa, avesa l’alumnat al multilingüisme present en el món actual. La lectura en altres llengües forma part de les decisions preses en el Projecte lingüístic del centre, que atendrà sempre l’elecció de textos segons una programació esglaonada de la seva dificultat de lectura.

Programacions verticals de lectures diverses

La varietat de lectures no només s’ha de donar entre cicles d’educació primària o entre cursos d’ESO. Com s’ha dit en la majoria d’apartats, es fa necessària una bona coordinació entre totes les etapes educatives.

Val la pena tenir en compte la varietat de gèneres, literaris o no, en les programacions lectores per tal de satisfer tots els paladars lectors i obrir portes a la possibilitat que cada lector trobi la lectura que li’n desperti el gust i que contribueixi a fer-li adquirir hàbits lectors que es mantinguin més enllà del temps escolar.

Recursos per a la lectura guiada

1) Una de les principals fonts d’informació per a la tria de lectures i per trobar-ne ressenyes, crítiques o anàlisis diverses per poder-hi aprofundir són les revistes i els suplements culturals o d’educació dels diaris, tant en paper com en xarxa. D’informació literària, inclosa la de LIJ, en podem trobar a les revistes específiques, a les pedagògiques i d’ensenyament, i també als butlletins d’associacions, fundacions, llibreries…

2) Cursos de formació sobre lectura, LIJ… Cada vegada són més nombrosos els programes de formació, tant en escoles d’estiu com al llarg del curs, i tant oferts per organismes oficials com per entitats privades, que inclouen cursos sobre animació lectora, biblioteques escolars, literatura infantil i juvenil. Pel que fa a la docència universitària el curs 2008-2009 es va iniciar el primer Màster oficial relacionat amb aquest tema: “Màster oficial interuniversitari de Biblioteca escolar i promoció de la lectura” (UAB-UB)”, amb el suport de l'aleshores Departament d’Educació. També existeixen alguns Màsters propis i Cursos de postgrau de diverses universitats.

3) Congressos diversos a l’entorn de la lectura, la biblioteca escola, la literatura infantil i juvenil…

4) Materials didàctics, dossiers pedagògics, guies de lectura… Cada dia són més abundants i abracen més autors i títols. Tant poden ser institucionals (dossiers dels “Itineraris de lectura, d’”El gust per la lectura”… ) com privats (la majoria d’editorials ofereixen materials per al seus plans lectors).

5) Fundacions i altres institucions, públiques i privades, especialitzades en lectura i literatura, inclosa la LIJ. En pot ser un bon exemple l'Observatori de biblioteques, llibres i lectura, depenent de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

6) Biblioteques especialitzades en LIJ:

7) Enquestes i estudis sobre hàbits lectors, tant en general com referides al món de l’ensenyament:

  • Baròmetres de la Comunicació i la Cultura: dirigits per Salvador Cardús, estudien les audiències dels mitjans de comunicació i els consums culturals en els territoris de parla catalana i dediquen una atenció especial als joves, com demostra l’informe “La dieta mediàtica i cultural dels joves” (2007).
  • Baròmetres del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques): entre molts altres estudis que realitza el CIS, que depèn del Ministeri de la Presidència espanyol, destaquen, per als temes que ens ocupen, les enquestes sobre cultura i educació, i especialment l’estudi titulat “Tiempo libre y hábitos de lectura” (1998 i 2003).
  • Estudis del ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil): entre les nombroses iniciatives va encarregar, l’any 2005, l’informe Hàbits de lectura dels infants i joves de Catalunya. Una de les conclusions diu textualment: “L’entorn de lectura de l’infant/jove se sustenta sobretot en els recursos oferts en el marc del centre d’ensenyament: recomanacions dels mestres als alumnes i als seus pares/mares; reconeixement de l’encert del consell d’aquests; etc.
  • Avaluacions PISA: n’hi ha d’específicament centrades en la lectura, i sempre es refereixen a secundària, ja que l’estudi es fa a l’alumnat de 15 anys de diversos estats; les podem trobar a la xarxa en pdf i algunes, publicades en paper, com per exemple: l'informe referent al 2009 (INECSE, Madrid, 2010).

Per a saber-ne més:

recursos_generals.pdf