M4.Tema 2. La lectura compartida

Compartir la lectura significa establir un trànsit de la recepció individual fins a la recepció en l’interior d’una comunitat cultural que la interpreta i valora. En el cas de la literatura, permet experimentar-ne la dimensió socialitzadora, sentir-se part d’una comunitat de lectors referents i complicitats mútues. Als nostres centres no es té el costum de practicar la lectura per parelles o en petits grups. Aquesta modalitat de lectura facilitaria la instauració d’hàbits. És important compartir les obres amb els altres perquè fa possible beneficiar-se de la competència de tots per construir el sentit i obtenir el plaer d’entendre millor els llibres.

Les activitats pròpies d’aquest àmbit passen pel foment de la implicació i la resposta personal, la vivència oral dels textos, les múltiples formes de la discussió (des del petit grup a Internet), la construcció col·lectiva del sentit o el desenvolupament d’un metallenguatge per expressar els judicis propis. Discutir, narrar, exposar, dramatitzar, llegir en veu alta, elaborar les respostes personals a través de diferents tipus d’expressió artística, evocar els textos llegits, establir-ne relacions, etc., són accions apropiades per fer de la lectura un espai social compartit. Una dimensió que té la seva extensió natural en la creació de ponts entre l’escola, la família i l’entorn.

1. Orientacions per a la planificació de la lectura compartida

El mestre com a model lector

La narració, recitat o lectura en veu alta per part del docent és una activitat indispensable per a l’accés als textos per part de l’alumnat. Saber transmetre un text als altres és una habilitat professional molt necessària, ja que aquesta via de recepció facilita la comprensió als oients, els mostra com es llegeix i, en el cas dels textos literaris, promou la vivència i l’efecte estètic. Es poden programar espais diaris o setmanals per a aquesta activitat. Pot ser una narració o lectura puntual o també pot ser feta per capítols i pot anar acompanyada de discussions col·lectives o d’activitats posteriors del que s’ha llegit.

La lectura en veu alta i la dramatització per part de l’alumnat

L’oralització de textos pot ser a càrrec de l’alumnat. La preparació, l’enregistrament de narracions, les lectures poètiques o textos dramatitzats són tipus d’activitats que agraden als nois i noies. És important escollir textos adequats a l’edat i facilitar la seva difusió a partir de webs del centre, megafonia interna, ràdio escolar. La lectura en veu alta pot ser una activitat de comunicació oral ja que el lector aprèn a intervenir davant un públic i a la vegada afavoreix la seva expressió oral. A més a més, com a oient aprèn a escoltar amb respecte, crítica i de manera activa. Aquest tipus de lectura requereix una preparació, i una selecció acurada del textos que s’han de llegir intentant que siguin adequats al nivell intel·lectual dels infants, als seus interessos, capacitats de comprensió i d'escoltar.

A l’hora de planificar la lectura en veu alta, juga un paper important el modelatge, tant per part del mestre, com d’alumnes amb un bon nivell lector del mateix curs o d’altres edats que mostrin com s’ha de fer la lectura oral comunicativa i expressiva de diferents textos.

La dramatització permet donar vida a la literatura. Familiaritza l’alumnat amb el món de la ficció literària i, a la vegada, dóna l’oportunitat de descobrir noves experiències ja que el noi i la noia poden jugar a ser un altre, cosa que els permet implicar-se intel·lectualment i afectivament. Permet viatjar amb la literatura i la imaginació a d’altres situacions, èpoques i i experiències, a la vegada que s’està potenciant l’interès per la lectura.

El club de lectura

Es tracta d’una forma de discussió. L’assistència pot ser obligada o voluntària, tot i que és en aquesta darrera opció on el gust per llegir es desenvolupa millor. Es pot organitzar a l’entorn d’un gènere literari, d’un hobby, d’un espai o d’altres centres d’interès que ajudin els lectors amb interessos similars a trobar-se fins i tot més enllà de la lectura. Es fa necessari un dinamitzador que sigui bon lector, i és convenient tenir un objectiu clar a assolir: la creació d’un bloc, d’una bibliografia per a la revista del centre, l’elaboració d’un article, d’una ressenya, etc.

Per organitzar un club de lectura podeu consultar les pautes en aquests documents:

club_lectura_primaria.pdf

club_lectura_secundaria.pdf

Blogs a l’entorn de la lectura

L’ús de les TIC per a la difusió de la lectura s’ha demostrat un recurs eficaç. La creació de blocs vinculats al web del centre o a la biblioteca és un recurs que obliga a mantenir-lo viu, i de retruc, a vincular-se amb altres lectors externs, cosa que pot afegir interès a l’activitat. Es tracta d’una motivació que ajuda directament a l’assoliment d’un bon hàbit de lectura. En el mòdul 1 heu fet una activitat de cerca de blocs de biblioteques escolars i per tant ja hi esteu familiaritzats.

L’apadrinament lector

L’apadrinament lector és una ajuda o un acompanyament en el camí lector que poden efectuar els lectors més grans d’un centre a lectors que s’estan iniciant, una relació que moltes vegades va més enllà de la tasca d’ajut en la lectura ja que es creen lligams afectius entre padrins i fillols. L’intercanvi d’experiències en el reforç a la lectura entre diferents edats beneficia tant la persona que rep aquest reforç com la qui l’ofereix: els més petits se senten acompanyats i els més grans assenten els seus records lectors, la seva capacitat valorativa o la mateixa mecànica lectora. L’apadrinament es pot programar entre els grans i els petits del centre (nens de cicle superior apadrinen a nens de cicle inicial), o es pot establir l’intercanvi entre centres de primària i secundària i fins i tot amb nens i nenes autòctons que apadrinen nois i noies nouvinguts.

Participació en premis literaris i actes puntuals de foment de la lectura

Els motius de la lectura pot ser extern al centre. Val la pena utilitzar les oportunitats que ofereix l’entorn, ja que puntualment, això pot tenir més força que la pròpia dinàmica de l’escola o l’institut. Es pot preveure activitats com els jocs florals per Sant Jordi, la participació en activitats d’animació a la lectura de les biblioteques públiques o en els programes d'El gust per la lectura,del Departament d'Ensenyament, així com en els itineraris literaris. També és important i engrescadora la programació de visites d’autors.

Per saber-ne més

El gust per la lectura

Recomanar llibres

La difusió d’un llibre que ha agradat als nens i nenes, ajudarà que d’altres s’animin a llegir-lo. Crear espais per recomanar llibres afavorirà l’hàbit lector i el gust per llegir ja que la connexió de l’experiència vital i el gaudi de textos és un element clau per a l’accés a la lectura i la consecució d’hàbits

Per saber-ne més

Recomanant llibres

L’hora del conte...

Aquesta activitat està adreçada a alumnes i a les famílies. Es pot portar a terme una vegada al mes a la biblioteca ja sigui en horari escolar com extraescolar. L’objectiu és compartir junts una activitat a la biblioteca de l’escola; gaudir escoltant un conte, participar explicant-lo…tot fomentant el gust per la lectura i descobrint els contes com a transmissors de valors i com a eines de creixement personal.

Per saber-ne més

Una mà de contes: contes per veure i escoltar, que es poden triar a partir del tema, l’autor, l’il·lustrador, l’origen geogràfic…:

Una mà de contes

Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar)

Escola Vora del Mar (Cubelles)

Biblioteca Infant Pere (Hospitalet de l'Infant)

Intercanvi de llibres per sant Jordi

Consisteix a intercanviar llibres: cadascú aporta un o dos llibres en bon estat que tingui a casa i en recull també un o dos de les aportacions dels altres. El dia de sant Jordi, al pati, es munten diferents tauletes pels diferents cicles amb els llibres que s’han anat recollint es fa l’intercanvi.

Per saber-ne més

Activitats proposades per l’escola Cossetània Calameo: Fira intercanvi de llibres.

Les maletes viatgeres

Les maletes viatgeres tenen com a objectiu fomentar l’hàbit lector i a la vegada poder compartir estones de lectura amb la família. Contenen material en préstec amb diversos llibres (de coneixement, d’imaginació, còmics, àlbums il·lustrats, revistes, llibres de poemes, endevinalles, dites, llibres de cuina….) que la biblioteca del centre pot posar a disposició de l'alumnat perquè se'ls pugui endur a casa durant uns dies.

Per saber-ne més

Escola Les Savines (Cervera)

La discussió compartida del sentit

La nostra tradició educativa tendeix a atorgar un paper excessivament passiu a l’alumnat en la construcció de sentit del text; per això, i perquè creiem que és una de les pràctiques més efectives i també més complexes per compartir la lectura, dedicarem un espai ampli a aquest apartat.

Discutir col·lectivament o en petit grup el sentit d’un relat, d’un text informatiu, d’un poema és una manera molt efectiva d’implicar-se en la comprensió del text ja que fa que els alumnes mantinguin una actitud activa, vegin què fan els altres per entendre el que es llegeix, consultin repetidament el text i argumentin les seves interpretacions, de manera que la comprensió esdevingui progressivament més aprofundida.

Cal precisar, no obstant, el concepte de discussió literària per tal d’atendre la veritable “resposta del lector” com a reflex de les evocacions i reflexions que li suscita la lectura. Sovint, el que es considera com a discussió en moltes aules és, en realitat, una pràctica de pregunta-resposta on el docent controla i ofereix la interpretació del text.

Com afirmen Manresa i Silva-Díaz (2005)1): “L’autèntica discussió literària és molt diferent del que es coneix com a “recitació”, és a dir, la reproducció d’una idea previsible. La primera pot considerar-se un espai de construcció de sentit en el qual el lectors poden expressar les seves respostes provisionals durant el procés de construcció i poden anar-les transformant durant la discussió. En canvi, la recitació pot considerar-se un tràmit escolar on les respostes estan empaquetades prèviament. La primera es caracteritza per l’intercanvi lliure entre els participants, on les preguntes d’examen del professor no apareixen; en canvi, en la segona pràctica predomina el que es coneix com a model ternari: el professor pregunta, l’alumne respon, el professor avalua la resposta i torna a preguntar”.

Mostrem diversos exemples de conversa al voltant de textos literaris que reflecteixen les diferències esmentades:

Exemple 1:

Extret de Colomer i Camps, 1991: 82-83 (COLOMER, T.; CAMPS, A. (1991). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Edicions 62)


Docent: Com era Elmer, a part d’estar fet de pedaços? Ho recordeu?

Alumnes: sí

Docent: Com era, doncs, Paul?

Alumne: Era gris

Docent: No, no vull dir d’aspecte, vull dir, com era com a elefant?

Alumnes: (sense resposta)

Docent: Quina mena de coses feia?

Alumnes: (sense resposta)

Docent: Bé, estava quiet, callat i… i molt serè?

Alumnes: sense resposta

Docent: Què feia la primera vegada que… la primera vegada que vam sentir parlar d’ell? No parava de fer… als altres elefants…

Alumnes: (rialles)

Docent: Bé, era, quina mena d’elefant era?

Alumnes: de pedaços

Docent: Sí, a part de pedaços. Quina mena d’elefant, a més de ser fet de pedaços? Era un elefant molt trist?

Alumnes: No (murmurant) Sí

Docent: De veritat? (sorpresa) Jo no ho crec. Com era, Simon? Estava content?

Alumne: (alhora que la mestra) Content

Docent: Content, bé. No se us acut cap altra paraula?

Alumne: Alegre

Docent: Alegre, sí. A algú se li acut una altra paraula?

Alumne: content, somrient…

Docent: Somrient. Quina altra paraula hi ha que signifiqui un elefant content i somrient? Se li acudeix a algú una altra paraula? Estava de bon humor i alegre, no?

Alumne: Sí (amb seguretat)

Docent: (continua el conte).

Exemple 2

Discussió extreta de Reyes, L. (2011). Aquí sempre hi ha lectura… Anàlisi d’una intervenció educativa per crear lectors. Treball de recerca dirigit per Mireia Manresa. UAB. És una conversa sobre El pájaro negro, de Suzy Lee. Ed. Barbara Fiore.


Docent: d’acord, jo volia preguntar a partir del que heu anat dient ara sobre la tristesa… penseu, doncs, que és un llibre… com el definiríeu aquest llibre? Posem-hi un adjectiu: és un llibre què?, una història com?

Alumne 1: trista.

Alumne 2: sentimental

Alumne 3: sí, sentimental

Docent: per què?, què ens ho fa pensar? Quins elements ens porten a pensar que és una història…?

Alumne 2: els sentiments de la nena que destaquen molt

Alumne 4: jo crec que: és una història tendra perquè el corb…

Docent: què és tendra?; un moment, perquè si no aclarim el concepte malament, a què et refereixes quan dius és una història tendra?

Alumne 4: jo dic que és una història tendra perquè el corb, el viatge del corb és el que fa a la nena canviar d'opinió i amb la trista que estava, perquè aquests problemes no són com si perds un llapis, són com tristesa, i el fet que el viatge pugui canviar els sentiments de la nena jo trobo que això és tendre.

Alumne 5: molt tendre

Alumne 6: jo, ara que ho has dit,penso el mateix,que és una història sentimental perquè el que destaca a part del corb que es fa gran són els sentiments de la nena i també penso com ella que és també una història una mica tendra

Docent: i tu XXX, què en penses d'això que diem?

Alumne 7: jo estic d'acord en què és sentimental

Docent: i per què? per què és sentimental?

[…]

Alumne 8: jo crec que al principi és trista, però després ja:

Docent: és una història que parla de la tristesa?

Alguns: no

Alumne 5: o sí

Alumne 2: sí que és una miqueta trista, però després…

Docent: no dic si és una història trista, sinó en general -vull dir en conjunt- si és un llibre que tracta el tema de la tristesa?

Alumne 2: sí

Alumne 3: no

Alguns: no

Alumne 4: jo crec que sí perquè la tristesa era la raó del viatge i que vingui el corb i que es solucioni; jo crec que és una mica el nus, el que fa… perquè si no hi hagués tristesa,doncs,en aquesta història no…

Exemple 3

Discussió amb alumnat de primer d’ESO l’IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Aquest fragment està citat a: MANRESA i SILVA-DÍAZ (2005).

Parlant sobre Voces en el parque, d’Antohony Browne, els alumnes s’adonen que hi ha un element descontextualitzat, que grinyola, en una de les il·lustracions de l’àlbum; es tracta d’un barret que apareix en la tanca d’una casa. Aquest fet els porta a preguntar-se per què l’autor ha pres aquesta decisió:


Alumne 1: Sí, bueno, que aquí on hi ha el.. la.. és que no sé com es diu… la barana aquella.

Docent: sí

Alumne 1: sí,doncs,hi ha com un ocellet i un barret aquí

Docent: I un barret!

Alumne 1: no sé què hi fa.

Docent: què hi deu fer aquest barret? Algú m’ho podria dir?

Alumne 2: decoració

Docent: decoració un barret en una tanca? Sí? Veieu algun significat en aquest barret?

Alumne 3: potser… potser representa la mare.

Docent: sí? Per què representa la mare?

Alumne 3: perquè la mare porta barret.

[…]

Més endavant, la reiteració de la imatge del barret fa que s’aprofundeixi en la seva interpretació:

Docent: per què creieu que apareixen tants barrets? I el lloc en què apareixen? Digues…

Alumne 4: jo penso que la mare el té una mica esclavitzat.

Els exemples 2 i 3 mostren una discussió en què es va construint el sentit del text a través de la veu dels lectors; evidentment, s’hi pot observar la guia dels docents per tal d’avançar i de fer qüestionar algunes qüestions rellevants però en cap d’aquests casos el docent espera una única resposta com a vàlida sinó que tots els alumnes van expressant el que els suggereix el text i ho van argumentant a través d’elements i d’indicis de les històries que han llegit.

En canvi, en l’exemple 1 es veu clarament com el docent espera una resposta vàlida la qual cosa fa que els alumnes se sentin coartats, no sàpiguen què respondre i no expressin el que senten i pensen sobre el conte de l’Elmer. Possiblement, aquests nens haurien arribat per ells mateixos, en una discussió que pretengui recollir la resposta dels lectors, a dir que l’Elmer és un personatge alegre que sempre està de bon humor, i ho haurien relacionat amb la seva aparença que el distingeix de la resta, la seva pell de colors vius i llampants.

Si la discussió esdevé un espai veritablement comunicatiu on es pugui compartir, s’avança en la interpretació del sentit dels textos a través del llenguatge com a mediador del pensament i de la interacció social. És precisament en el si de l’intercanvi verbal, en situacions fortament contextualitzades, que alumnes i docent segueixen processos complexos de comprensió.

Per tal que es produeixin autèntiques discussions literàries a l’aula es requereix una pràctica repetida que ajudi a crear una atmosfera de confiança entre els participants on els alumnes s’atreveixin a manifestar lliurement les seves respostes i on el professor dinamitzi la discussió gestionant la tensió entre els objectius educatius de la pràctica i les experiències individuals de lectura dels alumnes.

Les discussions literàries poden esdevenir una pràctica habitual a les aules o a la biblioteca del centre i també poden integrar-se en altres pràctiques amb objectius finals diversos o focalitzar-se en aspectes concrets; per exemple, es pot dialogar sobre un text per elaborar una opinió raonada posterior en el bloc de l’escola, o bé es pot discutir sobre un llibre per aclarir aspectes complexos de manera que els padrins lectors puguin atendre millor en la tasca que tenen encomanada, entre altres.

Per tal que les discussions siguin efectives, permetin avançar en la comprensió del sentit dels textos i recullin les respostes personals dels lectors, el docent ha de conèixer en profunditat els llibres que proposi i ha de preparar-se pautes per guiar la discussió.

Aidan Chambers (2007) en el seu llibre imprescindible Dime: los niños, la lectura y la conversación, ofereix orientacions als docents per dur a terme aquesta tasca. Segons l’autor, una conversa sobre els textos pot començar per compartir l’entusiasme que el lector experimenta en llegir un llibre que li ha agradat, seguidament es poden compartir els desconcerts (les dificultats) i, aprofundint una mica més, es poden compartir les connexions, és a dir, descobrir els patrons del text.

Així, amb l'ajut del docent, i amb una bona base de referents literaris, es pot anar construint el sentit del text, aprendre a referir-se a les característiques de les obres per descobrir els diferents nivells de lectura de cada text, ubicar el text en el fil de la tradició literària i establir relacions entre els textos llegits.

2. Recursos per a la lectura compartida

Premis de Literatura Protagonista Jove i Atrapallibres: premis anuals convocats pel ClijCAT, en què els lectors escolars fan de jurat.

Itineraris de lectura de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes): És una activitat de promoció de la literatura catalana tant a Primària com a Secundària. La ILC ofereix una llista d’uns 60 escriptors que visiten els centres que han treballat la seva obra. La Institució a més aporta materials de suport (fitxes didàctiques que inclouen una biografia de l’autor i diverses propostes sobre algunes obres seves).

Roda de lletres de Ponent de la Diputació de Lleida i l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs): Activitat semblant als Itineraris de lectura, oferta als centres de les comarques de Lleida.

Premis literaris per a infants i joves: n’hi ha més d’un centenar que es convoquen anualment. Pel que fa als premis en llengua catalana es pot accedir als últims guanyadors des del web del Departament de Cultura.

Literatura oral:
  • Musiquetes.cat: recull de cançons infantils tradicionals per escoltar en xarxa, forma part d’un dels projectes de la Bressola de la Catalunya Nord.
  • Gretel: portal que agrupa les activitats de docència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil que es generen a la Universitat Autònoma de Barcelona i que inclou, entre altres coses, una quarantena de contes per a ser escoltats.
Activitats extraescolars diverses:
  • Animacions a la lectura i visites d’autors: a part de les de la ILC, hi ha un bon nombre d’editorials i d’empreses culturals que també n’ofereixen.
  • Activitats teatrals: la majoria de teatres, públics i privats, ofereixen sessions escolars (En poden ser un bon exemple les del TNC, que disposa d’un servei educatiu. A més, hi ha nombroses empreses que n’ofereixen directament als centres o a través de la xarxa de teatres municipals de Catalunya.
  • Recitals poètics: a part dels Itineraris en veu alta de la ILC, hi ha diverses empreses i alguns professionals que n’ofereixen als centres.
  • Salons, setmanes i fires del llibre infantil i juvenil, com els organitzats pel ClijCAT.
Altres propostes

Tertúlies i Clubs de lectura infantils i juvenils.

Blocs molt diversos, especialitzats o amb predomini de LIJ: d’autors, d’editorials, de centres d’ensenyament, de biblioteques…

Presentacions de llibres en biblioteques, llibreries…

Concursos de lectura en veu alta per a nois i noies (com el que l’Enciclopèdia Catalana ). Hi ha exemples i experiències de centres que hi han participat als blocs i a la XTEC.

Pàgines web dedicades a poesia:

En català:

En espanyol:

  • Cosicosas, subtitulada “Portal de poesía infantil para todos los países de habla hispana”.



1) MANRESA, M.; SILVA-DÍAZ, C. (2005): “Dialogar per aprendre literatura”. Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 37: 45-56.