M4.Tema 1. La lectura autònoma

La creació d’un espai de lectura personal al centre dóna l’oportunitat de llegir a tots els alumnes amb independència del seu context sociofamilar. La lectura autònoma, extensiva, silenciosa, de gratificació immediata i de lliure elecció és imprescindible per al desenvolupament de les competències lectores. Durant aquest temps de lectura, els alumnes practiquen i adquireixen les habilitats necessàries i, a la vegada, aprenen les conductes habituals dels lectors: avaluar anticipadament els llibres, arriscar-se a seleccionar-los, acostumar-se a abandonar un llibre que defrauda o no serveix per als seus propòsits, endur-se en préstec aquell que resulta atractiu, recomanar i deixar-se recomanar… És a través d’aquestes pràctiques que els nois i noies formen la seva autoimatge com a lectors i construeixen la seva capacitat de llegir autònomament.

Tant la biblioteca escolar com la biblioteca d’aula són un medi idoni per desenvolupar la lectura autònoma. La selecció atractiva dels llibres, l’organització del temps habitual de lectura, les activitats periòdiques de foment de la lectura es convertiran en aspectes claus. També és un bon lloc per preveure la relació amb les pràctiques socials de la lectura: la familiarització amb la biblioteca pública, la visita a les llibreries, l’assistència al teatre o a recitals poètics, la lectura de ressenyes, etc.

Orientacions per a la planificació de la lectura autònoma

La creació d’un temps i d’un espai per llegir

La programació en l'horari del centre d'un temps fix, i a poder ser diari, de lectura autònoma ajuda al progrés en les habilitats de lectura, la capacitat de concentració en la construcció de sentit del text i l'hàbit lector dels alumnes.

És una estratègia recollida cada vegada per més centres que pot suposar canvis imperceptibles per a cada àrea, però importants pel benefici global de totes, i fins i tot per a la millora de la convivència del centre, segons destaquen diverses experiències en centres educatius de Catalunya.

Com en qualsevol altre tipus de planificació docent, cal determinar les condicions d’aquest espai de lectura:

  1. El temps que s’hi dediqui: pot variar entre uns 10 i uns 60 minuts aproximadament, segons l’edat dels alumnes i el repartiment diari o setmanal.
  2. L’espai: cal pensar on es farà aquesta lectura (al racó de biblioteca a l’etapa infantil, a l’aula o a la biblioteca del centre).
  3. Organització: s’haurà d’establir si es pot portar el llibre de casa; si s’ha de triar al centre en els primers minuts de l’activitat; si hi haurà un temps separat de préstec en què els alumnes van a la biblioteca a buscar-lo, etc.
  4. Altres condicions: si cal llegir en silenci; si es pot demanar ajuda al professor; si hi haurà uns minuts finals de recomanacions; si s’elaborarà un diari de lectura; com funcionarà el préstec del que s’està llegint; etc.

Per oferir la possibilitat de llegir de manera autònoma a tot l’alumnat del centre, la biblioteca de l’escola ha de tenir un fons molt ben seleccionat de textos i cal actualitzar-lo sovint, tal com s’ha comentat en el mòdul 3. D’una banda, desestimant sense contemplacions documents o llibres obsolets, especialment de coneixements. De l’altra, ampliant la selecció amb novetats interessants o que cobreixin buits existents.

El gust per llegir pot ser tan divers com lectors hi ha. És necessari, doncs, posar a l'abast dels lectors en formació textos de tipologia diversa a fi i efecte de satisfer tothom.

Cal pensar en llibres fàcils de llegir, però a l’alçada de l’edat dels alumnes; llibres de lectura minoritària, però que poden ser importants per als seus lectors; llibres de moda que posen fàcil sentir-se part d’una comunitat lectora; llibres clàssics que permeten accedir als referents de la cultura pròpia; llibres de matèries i gèneres literaris diversos; etc.

Per contrastar la selecció o per ampliar-la es pot partir de les obres que han obtingut el consens valoratiu de diferents professionals i entitats que ens mereixin confiança. També la selecció ha d’oferir un ventall ampli de lectures que observin la diversitat lingüística del centre, així com responguin a les necessitats de cada un dels alumnes.

La tria d’un llibre

Un lector necessita tenir eines per orientar-se en la selecció de textos. Cal, doncs, aprendre a reconèixer i utilitzar la informació dels elements metaliteraris dels llibres (portades, contraportades, col·leccions, etc.), els tipus de recomanacions que permeten orientar l’elecció (com els webs i blocs d'autors, editorials, col·leccions o institucions que n’ofereixen) o l’ordenació habitual dels llibres i revistes a les llibreries i biblioteques. En aquest sentit resulta interessant ajudar a familiaritzar-se amb les ressenyes d’obres o a saber moure’s en bibliografia especialitzada on satisfer l’interès per determinats temes de lectura. La descoberta d’aquests instruments s’ha d’estendre al llarg de tota l’escolaritat, decidint el nivell de complexitat i el tipus de recursos amb què els alumnes poden familiaritzar-se segons el cicle educatiu.

Llista de llibres recomanats

És necessari orientar els lectors cap a lectures de qualitat a partir dels gustos personals que van construint. Per això cal posar al seu abast, i a l’abast dels pares i tutors, bibliografies seleccionades de llibres i altres lectures de qualitat contrastada. Aquestes han d’estar formades per títols de fàcil accés, ja sigui perquè són presents a la biblioteca del centre, com perquè ho són a la biblioteca pública o a la llibreria més pròxima. La difusió hauria de ser àmplia, ja sigui adjuntant-la als informes d'avaluació, penjant-la a la pàgina web del centre o dedicant-ne un espai especial a la revista de l'AMPA, al taulell de la biblioteca del centre o de la biblioteca pública, etc.

Tot seguit, en els “Recursos per a la lectura autònoma” trobareu algunes adreces per a la generació d’aquestes bibliografies, tot i que cal recordar que caldrà adequar-les sempre al context i a la varietat de l’alumnat, tot valorant els textos indicats.

Recursos per a la lectura autònoma

Editorials i col·leccions de literatura

Tenint en compte que el llibre és la base de la lectura, el primer recurs serà tenir una bona informació sobre les editorials que editen obres per al públic infantil i juvenil, i de les col·leccions que ofereixen. Els podem agrupar en tres grans blocs:

  1. Llibres de literatura infantil i juvenil: títols publicats en col·leccions des de prelectura fins a 16 anys, aproximadament.
  2. Llibres de lectura fàcil: títols adaptats o versionats, segons graus de dificultat, que tant poden ser d’obres infantils i juvenils com d’adults, clàssiques o contemporànies…
  3. Llibres en edicions didàctiques o escolars: obres amb aparat crític pensat per a estudiants.
Revistes juvenils i infantils

Les revistes també poden ser una font d’allò més important en la formació lectora. Entre les adreçades al públic infantil i juvenil en podem trobar en diverses llengües (en català, per exemple, l’any 2009, podíem triar entre una quinzena de títols diferents), per a edats d’allò més variades (des de primers lectors a lectors a partir de 14 anys) i fins i tot d’específiques, dedicades a temàtiques molt variades (natura, entreteniments, història, matemàtiques…).

Corpus i seleccions de llibres infantils i juvenils

Tot i que hi ha una bona colla de seleccions fetes per empreses, fundacions…, i fins i tot tries fetes per particulars, ens limitem a donar aquells corpus elaborats per institucions o aquells avalats per un conjunt de crítics.

1) Amb actualització continuada:
  • Quins llibres...?. Tria feta pel Seminari de Bibliografia infantil i juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
  • Faristol. Revista especialitzada en literatura infantil i juvenil publicada pel ClijCAT, a cada número ressenya diversos títols, i a més fa una tria dels més valorats de l’any.
  • Gretel. Portal que agrupa les activitats de docència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil que es generen a la Universitat Autònoma de Barcelona manté una base de dades (Documents » Llibres infantils i juvenils recomanats per la crítica) amb les obres infantils i juvenils més valorades per la crítica segons un buidat ampli de revistes i institucions de tot l’estat.
2) Llistes de la crítica:
  • Revista ooohéee, núm. 4 (2n semestre 2007): 100 llibres de literatura infantil en llengua catalana, seleccionats per vuit crítics d’arreu del territori.
  • Llista de literatura infantil i juvenil catalana, proposada per la Xarxa de professorat universitari de literatura infantil i juvenil, publicat a: Colomer, T. (ed) (2002): La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis. Barcelona: ICE-UAB.
  • Red de selección de libros infantiles y juveniles: publica anualment en paper Libros escogidos de literatura infantil, a càrrec de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i el Ministeri de Cultura espanyol, publicació que recull els llibres més destacats de LIJ de l’any, en les quatre llengües de l’estat.
  • Los 100 libros del siglo XX (CLIJ núm. 130, setembre 2000). En la selecció, que inclou títols de les quatre llengües oficials de l'Estat, hi van participar 39 especialistes de tot l’estat, reunits a Madrid en el “VI Simposio sobre LIJ y Lectura” de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez

També en podem trobar nombrosos exemples a revistes d’educació i a webs dels propis centres docents o institucionals.