M2.Tema 4. La construcció de l’hàbit lector

No existeix una fórmula matemàtica exacta per crear hàbits lectors i per fer gaudir els alumnes de la lectura literària. Un punt clau per gaudir-ne té a veure amb el progrés en la capacitat per comprendre i interpretar textos cada cop més complexos; a aquest punt s’hi arriba llegint molt i llegint divers, per una banda, i participant en activitats de lectura compartida i de lectura guiada, per una altra. Deixarem de banda, aquí, la lectura guiada i ens centrarem en les línies d’actuació prioritàries que incideixen en els hàbits de llegir. La combinació de totes les estratègies i la seva continuïtat són factors que ajudaran a fer lectors des de les aules:

Podeu ampliar aquestes estratègies amb la lectura del capítol 5 d'aquesta llicència d'estudis: Manresa (2006) Les obres completes a Secundària: del lector a la programació.

Augment de l’oferta de llibres i ampliació de les modalitats de lectura

Ampliar l’oferta de llibres a l’abast dels lectors i els espais de lectura a les aules és un dels factors clau per a l’objectiu que ens ocupa; i és especialment necessari per a aquells lectors que tenen poques opcions de llegir fora de l’àmbit escolar. És imprescindible que els infants i joves tinguin un contacte continuat i quotidià amb la literatura per integrar-la en els seus hàbits i que puguin aproximar-s'hi de diferents maneres i amb diferents modalitats de lectura (lectura en comunitat, lectura silenciosa, lectura compartida en parelles….). Aquest contacte diari es pot organitzar i gestionar a través de diversitat d’estratègies segons el context i les necessitats de les quals partim. Per exemple, es pot establir un temps de lectura diària en tot el centre, es pot establir un temps de lectura a l’inici de totes les classes de llengua, un temps de lectura setmanal a la biblioteca, un temps per compartir el que s’ha llegit, per donar l’opinió, etc.

Una selecció de textos estratègica

Tot i la selecció dels textos es tractarà àmpliament en el mòdul 3 d’aquest curs, aquí volem incidir en els aspectes relacionats directament amb els hàbits lectors. Aquests aspectes tenen a veure amb les modalitats de lectura en què s’insereixin els textos, amb la diversificació de les lectures i amb les experiències prèvies dels lectors.

Seleccionar segons la modalitat

És important tenir en compte l’espai de lectura en què s’insereixin els textos. No és el mateix triar una bateria de llibres per tal que els alumnes els seleccionin lliurement i els llegeixin de manera individual, que fer-ho per a sessions de lectura en veu alta col·lectiva, que triar-ne per formar part de lectures en petits grups que comparteixin les sensacions de lectura posteriorment.

Així, a banda de la qualitat literària de les obres cal tenir en compte, també, l’ús que se’n farà a la biblioteca o a les aules.

Seleccionar segons el criteri de diversitat

Ja hem comentat la necessitat d’ajudar a diversificar les lectures des de l’àmbit escolar per trencar l’encasellament en què s’instal·len bona part dels lectors. Tenir-ho en compte a l’hora de triar els llibres que formaran part de les propostes escolars és una estratègia didàctica que afegeix precisió a la tasca de crear hàbits de lectura.

Seleccionar segons les experiències prèvies dels lectors

La selecció també ha de presentar un equilibri entre els riscos d’estancament i el distanciament excessiu respecte a les experiències lectores prèvies dels alumnes que atenem. Seria pertinent prendre com a base la pregunta “Quins llibres per a quins lectors?” si volem crear propostes eficaces. L'estancament pot estar produït pel fet de seleccionar textos excessivament paral·lels als que ells estan acostumats a llegir, de manera que no s’ampliaria la seva experiència lectora. Però els textos massa distanciats d’aquesta experiència poden conduir al bloqueig, a la incomprensió, desmotivació i allunyament de la lectura, produint una fractura entre el lector i la mediació.

Per exemple, per als lectors adolescents que estan molt encasellats en la fantasia, podríem pensar en textos:

  • Que obrin les portes a altres gèneres però, que siguin fronterers; per exemple, inscrits en la novel·la negra o el gènere policíac, que mantenen la intriga, l’aventura i obliguen a fer deduccions.
  • Inscrits en la fantasia que permetin reflexions existencials; per exemple, algunes propostes de Sánchez Piñol, com La pell freda, per a lectors de 15-16 anys.
  • Inscrits en el realisme màgic, com els contes de Pere Calders, per exemple, que obren portes a altres mons en convivència amb el món realista.
  • Fantàstics clàssics que siguin referents que apareixen en els llibres de fantasia que llegeixen els joves.
  • Inscrits en la fantasia que ells no llegirien fora de les aules; per exemple, algun text d’Antoni Garcia Llorca o llibres de Phillip Pullman.
  • D’altres adolescents que experimenten amb l’escriptura creativa, com el fanfiction.

Creació de contextos per parlar sobre els llibres

Compartir els llibres llegits i socialitzar-se a través de la lectura hauria de formar part de tota intervenció educativa que pretengui incidir en el gust per la lectura. Aprendre a explicitar les sensacions sobre el que s’ha llegit, contrastar opinions, recomanar, preguntar, explicitar el que no s’ha entès, entre altres, possibilita l’establiment de la lectura com una activitat social com altres de les que participen els infants i joves. I aquest és un pas imprescindible per integrar la lectura en les seves vides.

Aquest objectiu pot ser concretat de maneres ben diverses i, actualment, amb l’aportació de les TIC posseïm nous contextos d’interacció i de recomanació interessants de ser inclosos en les pràctiques lectores.

El carnet de lectura seria només un exemple per organitzar aquesta socialització; consisteix en parelles de lectors que comparteixen un mateix text i que van escrivint a mesura que van llegint les seves sensacions i preguntes; tots dos van construint sobre el que ha escrit l’altre.

El club de lectura és un recurs molt potent, a totes les edats, per compartir lectures i construir una comunitat de lectors. Podeu ampliar informació en el document de Joan Portell El club de lectura (Departament d'Ensenyament, 2010).

Atenció als diferents perfils lectors

Finalment, una de les estratègies generals que pot ajudar a dissenyar pràctiques de lectura adequades per afinar en la creació del gust per llegir és establir els tipus de perfils lectors que tenim a les aules o al centre escolar per crear les línies bàsiques d’actuació sobre les quals bastir les activitats concretes. Per exemple, si tenim un grup d’alumnes on la majoria són lectors forts de sagues de vampirs, el que caldrà fer prioritàriament és buscar la manera de diversificar les seves lectures; en canvi, si estem davant d’un grup on la majoria no llegeix fora de les aules caldrà, en primera instància, buscar espais i temps de lectura individual on l’alumnat triï el que vol llegir.

En definitiva, és imprescindible crear un entramat de rutines que permetin un contacte amb els textos literaris d’una manera continuada, estable i estratègicament adequada al context en què s’insereixen.

Bibliografia

  • CLARK, C. i RUMBOLD, K (2006). Reading for pleasure: A research overview. National Literary Trust: 16. [es troba en línia].
  • COLOMER, T. (2008). "Entre la normalitat i el desinterès: els hàbits lectors dels adolescents". A: T. Colomer (coord.). Lectures adolescents. Barcelona: Graó: 19-57.
  • Diccionario de lectura y términos afines (1985). Fundación Germán Sánchez Ruipérez i International Reading Association. Madrid: Pirámide.
  • EQUIPO PEONZA (2001). El rumor de la lectura. Madrid: Anaya
  • LOMAS, C; MATA, J. (2007): «La construcción del hábito de leer» a Textos. Didáctica de la Lengua y la Literatura. Monográfico: La construcción del hábito lector, núm. 44, p.9–18.
  • MANRESA, M. (2009). Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les intervencions escolars en les pràctiques de lectura. Tesi doctoral dirigida per T. Colomer. UAB.
  • MANRESA, M. (2009). "Lecturas juveniles: el hábito lector dentro y fuera de las aulas". Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 51: 44-54.
  • MANRESA, Mireia (2010): “Com parla el lector adolescent sobre els textos literaris que llegeix”. A: O. Guasch, M. Milian (ed.), L’educació lingüística i literària en entorns multilingües: recerca per a nous contextos. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions (Congressos de la UAB, 1), 47-59.
  • REYES, L. (2011)."Fer lectors en un context advers". Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 53, 58-67.
  • Orientacions per a desenvolupar l’hàbit lector: els gust per llegir. T. Colomer, El. Dòria, P. Martí, J. Portell (desembre 2010), text inèdit encarregat pel Departament d’Ensenyament.
  • TRABAL, M. (2011). ""El lector feble des de la biblioteca". Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 53: 68-75.

Estudis sobre hàbits lectors: