M2.Tema 3. Perfils de lectors

Les enquestes sobre hàbits de lectura tendeixen a classificar els lectors segons la freqüència amb què llegeixen. Aquest paràmetre quantitatiu, si bé és limitat i no dóna compte de tota la informació necessària sobre l’activitat lectora dels individus, és útil per configurar una base que permeti definir les línies d’actuació prioritàries en la tasca de construir hàbits de lectura constants des de les aules.

Les classificacions dels lectors segons la quantitat de lectura que consumeixen són diverses en el camp de la sociologia de la lectura. Aquí utilitzarem la següent nomenclatura i ens referirem als paràmetres de lectura fora de l’àmbit escolar; per fer-nos una idea de les proporcions, oferim dades de Secundària:


Llibres llegits en un curs acadèmic com a lectura

triada fora de la prescripció escolar (lectures personals)

Percentatges de mitjana joves d'ESO
No lectors No llegeixen fora de les prescripcions escolars 32%
Lector feble Entre 1 i 5 llibres 31%
Lector estàndard Entre 6 i 9 llibres 20,5%
Lector fort Més de 10 llibres 16,5%

Font: Manresa, 2009


Som conscients que les classificacions no deixen de ser una arbitrarietat i, en certa manera, una simplificació de la realitat que presenta certs problemes com per exemple la catalogació dels lectors segons un sol paràmetre, la quantitat de lectura, obviant altres aspectes rellevants. Aquesta catalogació pot fer pressuposar, per exemple, que no existeixen lectors que llegeixin poc i que, alhora, siguin lectors de qualitat i, a la inversa, pot portar a pensar que els lectors que llegeixen molt són, per definició, lectors sòlids o bons lectors. Tots els estudis, però, coincideixen a establir franges de lectors segons dades quantitatives i tots presenten la franja baixa de lectura, els lectors febles, com la més nombrosa. Entenem, però, que es tracta d’una convenció que permet agrupar lectors amb característiques similars i aprofitarem aquesta classificació per fer un retrat una mica més complet d’aquests perfils lectors, atenent especialment als lectors forts i als febles, com dos extrems d’interès per a la pràctica educativa.

Segons els textos que llegeixen i les proporcions de lectura que fan fora de la prescripció acadèmica, es dibuixen les tendències següents:


* Lectors febles: Llegeixen bàsicament textos que provenen de la selecció escolar.

* Lectors estàndard: Llegeixen lectura escolar i textos de lectura fàcil, els comercials del moment, que els faciliten la lectura perquè tendeixen a reproduir els mateixos gèneres i esquemes narratius, o a allargar-se a través de sèries o productes audiovisuals.

* Lectors forts: Llegeixen els mateixos textos que els anteriors perfils (lectura escolar, best-sellers actuals ja siguin internacionals o locals) i un conjunt de lectures afegides que poden respondre a dues tendències o subcategories:

  • Els que complementen la lectura escolar i els best-sellers del moment amb textos molt variats.
  • Els que s’encasellen i complementen la lectura escolar i els best-sellers del moment a través de la suma de textos monotipològics, que normalment responen a les modes del moment.

Característiques dels dos perfils més marcats

Lector fort:

Contràriament al que es podria pensar, el lector fort quantitativament parlant és, per moltes altres característiques, un lector feble que necessita atenció de la mateixa manera que els que llegeixen poc. Si bé el lector fort presenta l’avantatge que llegeix més freqüentment i un percentatge dels que ho fan llegeixen textos ben diversos, la majoria dels que pertanyen a aquesta categoria tenen les febleses següents:

Inestabilitat

Dues terceres parts dels lectors forts deixen de ser-ho amb el pas dels anys a secundària. Per tant, aquest tipus de lector no pot liderar l’apropament a la lectura d’altres lectors que han tingut menys contacte amb l’escrit. Els hàbits lectors d’aquests infants i joves no estan prou consolidats ni són tan sòlids per superar amb èxit la crisi lectora de l’adolescència.

Encasellament

L’elevat nombre de llibres que llegeixen aquests lectors té a veure amb el tipus de textos que trien per llegir: són textos que els resulten familiars perquè reprodueixen les mateixes característiques. La majoria dels lectors que llegeixen molts llibres s’aferren a les sèries i, per tant, llegeixen molt poca diversitat literària, exceptuant una minoria que no segueixen aquest paràmetre de l’encasellament lector.

Inseguretat

El fet que llegeixin textos molt similars fa que aquests lectors tinguin un criteri de selecció limitat i que no tinguin manera d’ampliar els seus gustos i preferències per falta de coneixement del producte.

Aïllament

Com més sòlids són els lectors menys poden compartir els llibres que llegeixen perquè s’aparten de les modes del moment. És a dir, la minoria de lectors forts que no s’encasellen en els mateixos tipus de lectura queden força limitats per tal de compartir les seves lectures atès que s’aparten del que està de rabiosa actualitat.

Les característiques esmentades poden ajudar a sistematitzar la intervenció educativa per crear hàbits de lectura.

Lector feble:

Aquest tipus de lector, que llegeix entre 1 i 5 llibres per any, presenta la mancança de referents literaris. Aquest fet el caracteritza de la manera següent:

Fragilitat i pèrdua progressiva de l’hàbit

La poca solidesa de l’hàbit de llegir textos literaris produeix que els lectors febles tinguin una evolució a la baixa i que passin a esdevenir no-lectors. En general, el pas per les aules no fa que augmentin ni que s’enforteixin els seus hàbits de lectura literària.

Limitacions en la tria dels textos

Si els lectors forts que s’encasellen en un tipus de lectura particular tenen limitacions per triar més enllà del que els agrada, en els lectors febles augmenta aquesta falta de criteri pel poc contacte que tenen amb la lectura literària. Així, les seves limitacions s’amplien i tenen a veure amb la impossibilitat de guiar-se en el món de les novetats editorials.

Incapacitat progressiva per llegir de manera continuada

Són lectors que si no llegeixen cada cop tenen més ganes de no fer-ho i més dificultats per llegir un temps continuat.

Poca solidesa per ubicar el que llegeixen i fer-ne valoracions

Quan els lectors febles es refereixen als llibres que llegeixen ho fan, sistemàticament, de manera molt poc precisa, valorant-ne aquells aspectes que poden tenir relació amb la seva vida quotidiana i sense fer referència als elements literaris dels textos, perquè el llibre no forma part dels seus referents immediats.

Podeu ampliar informació sobre el perfil lector fort a: MANRESA, M. (2010). "Los buenos lectores como minoría: una falsa élite". Comunicació presentada al 32è congrés internacional de l'IBBY. Santiago de compostela, 8-10 de setembre.

Podeu ampliar informació sobre el perfil lector feble a: Manresa, M. (2011) "Retrat del lector literari feble: del desert a l'oasi de lectura". Articles, 53: 12-24