M1.Tema 3. La biblioteca escolar: un espai per al desenvolupament del gust per llegir

La biblioteca escolar, com mostren molts estudis internacionals, és un dels elements que influeix positivament en el progrés lector i, concretament, en la construcció i consolidació dels hàbits de lectura. L’estudi PISA, per exemple, mostra que els alumnes d’escoles amb biblioteques escolars actives obtenen millors resultats en les proves de competència lectora. La investigació encarregada pel National Literacy Trust del Regne Unit (2010) C. CLARK. Linking school libraries and literacy. Young people reading habits and attitudes to their school library, and an exploration of the relationship between school library and school attainment. mostra resultats que relacionen clarament la construcció d’hàbits lectors i l’ús de les biblioteques escolars; concretament, aporta les dades següents:

  • Hi ha una relació molt gran entre el nivell de lectura i l’ús de la biblioteca de l’escola. Els joves que llegeixen per sota del nivell esperat de lectura per la seva edat no acostumen a ser usuaris de la biblioteca.
  • En comparació amb els joves que no utilitzen la biblioteca a l’escola, els usuaris de la biblioteca escolar són més propensos a dir que gaudeixen de la lectura i es valoren com a bons lectors.

Els usos i funcions que s’atribueixin a la biblioteca escolar poden fer que aquesta sigui un mer dipòsit de llibres o bé que esdevingui un agent actiu i integrat en el currículum escolar per a la tasca de formar lectors competents que llegeixin de manera freqüent, per iniciativa pròpia i amb gustos lectors consolidats.

Per tal que la biblioteca sigui un nucli actiu, que incentivi la lectura i la construcció de coneixements en els centres escolars, ha d’estar integrada en el currículum acadèmic i ha d’estar orientada cap a la dinamització i difusió de recursos i d’estratègies que permetin no només accedir als textos sinó construir lectors autònoms amb gustos literaris propis. En aquest sentit, un punt de partida són els mínims recomanats per les normatives internacionals:

“Espai suficient, bona ubicació, dotades amb equipament electrònic, informàtic i audiovisual per al personal i els usuaris, col·lecció mínima de 2.500 llibres amb un nombre de 10 volums per alumne, amb varietat i diversitat de suports, equilibrada entre un 60% de coneixements i un 40% de ficció, actualitzada, organitzada, amb personal preparat, amb activitats formatives i de foment de la lectura, amb un finançament i una avaluació regulars, que disposin de serveis de suport”. Fragment extret de Mañà i Fons (2008) 1).

L’atenció, doncs, al fons de llibres ficcionals, a la seva mobilització i la dinamització de la lectura per atendre les necessitats pròpies de la comunitat educativa de cada context són els principals elements a tenir en compte.

Pel que fa a la configuració del corpus ficcional de textos, aspecte que es tractarà àmpliament en el mòdul 3 d’aquest curs, cal tenir en compte les necessitats curriculars, el suport a les aules que utilitzen textos literaris o bé que tenen biblioteca d’aula i la configuració de textos interessants i atractius per a l’alumnat; per poder-ho fer cal conèixer les característiques lectores de l’alumnat de cada centre escolar (tractarem a fons aquest aspecte en el mòdul 2 del curs). El mateix estudi de Clark que hem citat anteriorment, constata que la majoria de joves que utilitzen la biblioteca de l’escola la fan servir perquè té llibres que són del seu interès.

També caldrà, a banda de disposar de textos adequats a les necessitats del centre i a les característiques dels lectors, tenir en compte la difusió i visibilitat dels textos per atreure i atendre els lectors. Establir aparadors de llibres que cridin l’atenció, cartells informatius, taules monogràfiques de textos, etc. i proposar la participació activa de l’alumnat en aquesta tasca d’ambientació lectora.

Finalment, un tercer aspecte general a tenir present té a veure amb els usos dels textos i estratègies d’animació a la lectura (ampliarem aquest aspecte en el mòdul 4 del curs) proposades des de la biblioteca segons els objectius prèviament establerts a partir de les necessitats i mancances detectades.

En aquest sentit, podem distingir entre estratègies d’animació a la lectura o de foment de l’hàbit lector contínues i estratègies esporàdiques o ocasionals 2):

  • Estratègies contínues: són aquelles que més incideixen en la creació d’hàbits de lectura perquè posen en contacte els infants i els llibres de manera permanent, diària o setmanal. Aquest és un dels punts clau per diagnosticar les estratègies que duu a terme el centre escolar en relació al foment del gust per llegir i també per establir línies de millora (lectura silenciosa un cop al dia, explicació de contes un cop per setmana, etc.).
  • Estratègies ocasionals: són propostes necessàries, però que perden sentit si no hi ha una base d’estratègies contínues o permanents. Aquest tipus d’activitats permeten crear un ambient lector en el centre i fer de la lectura un acte social i públic. Ens referim a visites d’autors, premis literaris, exposicions, conferències puntuals, etc.

A més a més de la periodicitat de les estratègies, caldrà tenir en compte els destinataris de cadascuna per tal d’establir un mapa que contempli totes les mancances i possibilitats d’actuació.

Continuant, encara, en l’apartat de dinamització de la lectura, hem de referir-nos als diferents àmbits i situacions d’aprenentatge, proposats per Colomer (2005)3) en relació a la planificació de la lectura a l'escola: la lectura autònoma, la lectura compartida, la lectura al voltant de les àrees curriculars i la lectura guiada, àmbits que seran tractats en profunditat en el mòdul 4 d’aquest curs.

Bibliografia bàsica

BARÓ, Mònica i MAÑÀ, Teresa (2001): Bibliotecas escolares ¿Para qué? Madrid: Anaya.

BONILLA, E.; GOLDIN, D.; SALABERRIA, R. (2008) Bibliotecas y escuelas. Retos y posibilidades en la sociedad del conocimiento. México: Océano.

CENTELLES, Jaume (2005) : La biblioteca, el cor de l’escola. Barcelona: Rosa Sensat.

DD.AA. (2007): La biblioteca mediateca. Educació Infantil i Primària. Barcelona: Rosa Sensat.

DD.AA. (2007): La biblioteca mediateca. Educació Secundària. Barcelona. Rosa Sensat.

Diversos articles a: Proyecto de lectura para centros escolares. Ministerio de Cultura – Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

MAÑÀ, T.; FONS, M. (2008) Monogràfic que conté diversos articles sobre biblioteques escolars. Articles de didàctica de la llengua i la literatura, núm.46.

NÁJERA, C. G. (2008) …Pero no imposible. Bitácora de la transformación de una biblioteca escolar y su entorno. Barcelona: Océano.



1) MAÑÀ i FONS (2008). “Les biblioteques escolars “. Introducció al monogràfic de la revista Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 46: 5-8. Juliol 2008, pàgina 5. Podeu consultar les recomanacions internacionals de la International Federation of Library Associations, IFLA (http://www.ifla.org/) a: http://www.cobdc.org/publica/directrius/sumaris.html
2) Categorització extreta de: Equipo Peonza (2001). El rumor de la lectura. Madrid: Anaya.
3) COLOMER, T. (2005). Andar entre libros. México: FCE