M1.Tema 1. El pla de lectura de centre

Els resultats de les avaluacions internacionals sobre la lectura presentats durant la darrera dècada han posat en primer pla les mancances en aquest terreny dels diversos sistemes educatius i han empès les administracions a actuar per millorar resultats, incloent la construcció d’hàbits lectors com una de les vies d’accés a la lectura. Concretament, a Catalunya s’han produït actuacions per dos camins complementaris que incideixen en la voluntat d’augmentar la rellevància i la presència del gust per la lectura en el sistema educatiu: d’una banda, el currículum, que ha anat incorporant la necessitat d’incidir en aquest aspecte; d’altra banda, els programes d’innovació educativa específics que donen protagonisme a la biblioteca escolar en aquest procés d’incorporació d’objectius educatius relacionats amb la formació de ciutadans lectors.

Efectivament, si s’analitzen les últimes propostes de currículums, s’hi pot observar la progressiva inclusió, de manera cada cop més explícita, del gust per la lectura i la creació de l’hàbit lector com un objectiu d’aprenentatge ineludible, concretat, essencialment, en la creació d’espais i temps de lectura autònoma. En la proposta curricular vigent, estructurada a partir de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat, s’hi especifica de manera clara l’atenció als hàbits de lectura tant a primària com a secundària.

L’hàbit lector i la biblioteca escolar en el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

A l’article 3 es dedica un objectiu general a la construcció de l’hàbit lector:

g) Valorar la lectura, i l’hàbit lector, com una activitat bàsica per assolir objectius personals i participar en els temps de lectura que proposi el centre dins l’horari lectiu.

L’article 9 sobre la distribució horària conté un apartat que fa referència al temps de lectura diari dedicat a la consecució de l’hàbit lector:

3. En el marc horari establert en l’apartat anterior els centres han d’assegurar, a cada nivell, una dedicació diària mínima de 30' dedicats a la promoció de l’hàbit lector.

En l’apartat dedicat als continguts i als criteris d’avaluació es fa referència a la biblioteca com a centre de recursos per a l’aprenentatge i com a font de gaudi de la lectura en els tres cicles; també es parla de la biblioteca d’aula i de la biblioteca pública. A continuació la selecció dels continguts i criteris d’avaluació referents a la biblioteca:

A les orientacions metodològiques i d’avaluació de l’àmbit lingüístic per a l’etapa d’educació primària es remarca la importància dels models de lectura expressiva i la relació existent entre la lectura literària i el desenvolupament de l’hàbit lector. També es fa palesa la necessitat de la biblioteca de centre per consolidar el gust per llegir:

Les competències de la dimensió literària han d’incloure una aproximació a les obres literàries per desenvolupar l’hàbit lector i escriptor, a la vegada que estimular la creativitat i desenvolupar l’esperit crític. Cal donar un bon model de lectura expressiva, i assegurar la comprensió del text, valorar-ne els recursos literaris, establir lligams i connexions amb experiències viscudes i amb altres obres. La biblioteca del centre és un bon espai per consolidar el gust per la lectura, fent que el grup classe esdevingui una comunitat lectora, on es llegeix, es comparteixen les lectures i es parla molt dels llibres. En el cas de les llengües estrangeres, els textos literaris autèntics han de ser senzills o adaptats al nivell de coneixement dels alumnes.

L’hàbit lector i la biblioteca escolar en el Decret 187/2015, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria

Entre els objectius generals de l’educació secundària obligatòria n’hi ha un que fa referència a la construcció de l’hàbit lector (article 3):

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

L’article 8 descriu les competències clau. Dins de la competència comunicativa es parla de la lectura i la creació de l’hàbit lector com a responsabilitat compartida de totes les matèries:

4. Els centres han de fomentar la competència comunicativa en totes les matèries, com a factor bàsic per al desenvolupament de les competències clau i per a l’adquisició de les competències bàsiques de les matèries. La lectura i la consolidació d’un hàbit lector és una responsabilitat compartida de totes les matèries.

A l’annex 3, on es despleguen les competències, els continguts clau i els criteris d’avaluació de les matèries, dins de l’àmbit lingüístic es concreta la dimensió literària:

Àmbit lingüístic (llengües catalana i castellana)

Dimensió literària

L’aproximació a les obres literàries facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor, així com el coneixement i vinculació a la llengua i cultura pròpia i d’altri. A més d’estimular la creativitat, desenvolupa el sentit crític. La dimensió literària es relaciona amb les competències corresponents (comprensió lectora, expressió escrita i comunicació oral) de la dimensió comunicativa.

Dins de les competències de les matèries de l’àmbit lingüístic (llengües catalana i castellana) és remarca la importància de la biblioteca escolar:

Té importància l’ús continuat de la biblioteca i de la mediateca, amb mitjans tecnològics i de comunicació, així com l’adequació progressiva de la manera de llegir textos de nivell de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, gràfiques i imatge). També s’ha d’aplicar aquesta capacitat a la comprensió de textos de qualsevol matèria o activitat acadèmica. La lectura facilita, així, l’estudi i la comprensió del món, de l’actualitat i de la ciència. Al mateix temps, és una font de descoberta i de plaer personal.

Programa biblioteca escolar “puntedu” i Impuls de la lectura

Paral·lelament, els documents i les prescripcions curriculars s’han vist reforçats pels programes d’innovació educativa específics que es van iniciar el curs 2004-2005 amb el programa “puntedu” i que inclouen la biblioteca escolar com un dels factors clau en la creació d’hàbits lectors i el foment del gust per la lectura. Així, s’iniciava per primer cop la creació i la consolidació de biblioteques escolars seguint els estàndards i les recomanacions internacionals per tal que esdevinguessin un centre neuràlgic del coneixement i la lectura als centres educatius. Actualment, el programa Impuls de la Lectura situa la lectura en el centre de les expectatives per frenar el fracàs escolar i centra l’atenció en les estratègies per fer lectors competents i per crear hàbits de lectura sòlids. Altres instàncies, com el Consell Assessor de la Llengua, han insistit en la recomanació de donar protagonisme a les biblioteques escolars i a la creació d’hàbits lectors des de les escoles; concretament, en el document d’aquest Consell es proposaven les vies següents en relació amb el tractament del gust per la lectura en els centres escolars:

Consell Assessor de la Llengua a l’Escola (2006): Conclusions. Barcelona: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

Potenciació de les biblioteques escolars

Necessitat d’impulsar i consolidar les biblioteques escolars com a instrument de les activitats d’aprenentatge. La biblioteca escolar és un element bàsic: 1) en la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a la informació i a la cultura; 2) en la consecució dels objectius educatius; 3) en la dinamització cultural de la comunitat on està ubicada.

Instauració d’un temps escolar de lectura literària

Conveniència d’instaurar un temps dins l’horari escolar per fomentar la lectura literària autònoma, ja bé sigui en l’espai de la biblioteca, ja bé sigui en l’espai de l’aula…] A banda del lligam amb els aprenentatges específics de cada àrea, la lectura literària és la que incideix més fàcilment en l’adquisició de moltes de les habilitats de lectura que ha de dominar l’alumnat i la que té més relació amb el foment d’hàbits permanents de lectura.

Les propostes de l’administració educativa, doncs, van recollint i incloent el foment de la lectura i la construcció d’hàbits lectors com un objectiu educatiu més que cal desenvolupar i concretar a través d’objectius d’aprenentatge específics i d’estratègies adequades.

Què es el PLEC (Pla de Lectura de Centre)

És un document de centre que, a partir de les necessitats detectades en una diagnosi prèvia, recull els objectius, les metodologies i les estratègies necessàries per assegurar l'assoliment de les competències bàsiques i per fomentar l'hàbit lector i el gust per llegir en l'alumnat. La lectura en un centre educatiu

S’ha de concebre com una eina vinculada al projecte educatiu i que té en la biblioteca escolar (BE) un motor per fer que el centre esdevingui un gran context lector. L’objectiu principal del PLEC és afavorir que la competència lectora sigui una prioritat al centre i per a tota la comunitat educativa. Amb aquesta finalitat el PLEC preveu els objectius generals següents:

  • Afavorir la integració de la competència lectora en totes les àrees del currículum.
  • Promoure l’autonomia i la competència de l’alumnat en l’accés, el tractament i l’ús de la informació.
  • Fomentar l’hàbit lector i ajudar a descobrir i a valorar el plaer de la lectura.
  • Afavorir la planificació i la coordinació, la sistematització i la coherència de les estratègies que el centre desenvolupa a l’entorn de la lectura.
  • Considerar la biblioteca del centre com un element dinamitzador de la lectura i com un espai d’informació i de documentació.
  • Relacionar-se i coordinar-se amb els plans i els serveis que ofereixi l’entorn proper –plans d’entorn, biblioteca pública, llibreries, centres cívics, etc.– per sumar esforços en l’assoliment dels objectius comuns vers el foment de la lectura.
  • Promoure la formació del professorat per millorar la qualitat de la seva intervenció i implicació en el desenvolupament del PLEC.
  • Facilitar eines d’avaluació continuada i d’autoavalució que afavoreixin el seguiment del PLEC i l’adequació dels objectius a les noves necessitats del centre.

Els tres eixos que articulen el PLEC –saber llegir, llegir per aprendre i gust per llegir– responen als objectius esmentats i tenen la biblioteca escolar com un dels agents principals per posar-los en marxa, desenvolupar-los i consolidar-los:

Saber llegir (l’aprenentatge de la lectura): s’entén com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora i com una ampliació de la capacitat de llegir i d’interpretar textos.

Llegir per aprendre (l’aprenentatge mitjançant la lectura): implica totes les àrees i matèries del currículum. S’entén com l’adquisició d’habilitats i destreses per localitzar, avaluar, usar i comunicar la informació de forma efectiva. Dins d’aquest eix hi ha la lectura per a l’estudi, la lectura crítica i la competència informacional, en la qual es distingeixen, al seu torn, tres àmbits: la cerca de la informació, el tractament de la informació per transformar-la en coneixement i la comunicació del coneixement.

El gust per llegir (l’hàbit lector): s’entén com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il·limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca. Aquest àmbit del Pla de Lectura tracta justament de com aconseguir una connexió entre lectura i nois i noies.

Aquest àmbit, que serà el que es treballarà en aquest curs, té com a objectius:

  • Desvetllar la lectura com a font de plaer, apropant els nois i noies als llibres, tenint en compte el seu nivell lector.
  • Afavorir la motivació i la creativitat.
  • Promoure el valor de la lectura.
  • Crear hàbits lectors.

La incorporació del gust per la lectura com un dels tres eixos del PLEC suposa un pas endavant cap a la generalització d’activitats de promoció de la lectura a les escoles, més enllà de propostes esporàdiques, com una via imprescindible per a la formació de ciutadans lectors. Aquest avenç també fa que per primer cop s’introdueixi la sistematització d’estratègies de millora a través de l’anàlisi del punt de partida de cada centre, de les seves necessitats prioritàries, així com de les pràctiques de referència que es coneixen.

Per saber-ne més: