Què és la Biblioteca escolar 2.0?

Com encaixa la biblioteca escolar en aquest món?


Un cop situats i coneixedors de la realitat que ens envolta posem el focus sobre la biblioteca escolar. La biblioteca associada a l'escola ha estat, és i serà un equipament/servei/recurs al servei del conjunt de la comunitat educativa que té com objectiu fonamental donar suport al projecte educatiu de centre, al foment del gust per la lectura i la creació de l'hàbit lector, així com als aspectes vinculats amb la recerca, la gestió i l'anàlisi de la informació.

Tal i com diu Gallo-León (2015): "la biblioteca no es una colección, sino un servicio. De lo contrario nada la diferenciaría de un almacén. Así ha sido desde el principio: las bibliotecas aparecieron para asegurar el acceso a los libros, independientemente de su formato (códice, rollo, tableta…). La preservación sólo era una parte de esa misión. Por tanto, su función primera fue la de servicio de información, de herramienta de acceso a la información para ayudar al conocimiento".

Ara bé, caldria reflexionar sobre quin és el paper de la biblioteca escolar en l'actualitat i quin és el camí a recórrer per adaptar-se a la nova realitat.

Les directrius i la normativa

Comencem analitzant què diuen els estàndards i directrius que fan referència a la biblioteques escolars.

En els Documents per a l’organització i la gestió de centres, el Departament d’Educació remarca la dimensió digital de la biblioteca escolar i destaca que la biblioteca escolar:

Programacions i recursos didàctics.

2.2. Biblioteca escolar.

Esdevé un element clau per a l'assoliment de la competència del tractament de la informació, l'hàbit lector i l'adquisició d'aprenentatges autònoms. (…) La biblioteca escolar es comunica i interacciona amb les comunitats d'usuaris mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació i s'integra en els entorns virtuals d'aprenentatge i en els sistemes d'informació del centre. D'aquesta manera, una biblioteca deixa de ser exclusivament un espai físic i esdevé un lloc que conté, també, espais virtuals per a la consulta.

Les Directrius i Estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya estableixen que:

La biblioteca escolar 2.0 ha de donar suport a les necessitats educatives relacionades amb l’ús d’eines i continguts digitals de la mateixa manera que ja dona suport a la selecció de recursos impresos per a la realització de treballs d’investigació i intervencions relacionades amb la recerca, la lectura i l’escriptura a les aules.

La biblioteca física i la digital conviuen i es complementen. Cal plantejar-se, però, si la "versió" digital de la biblioteca escolar ha de complementar-se amb recursos i materials digitals o pot anar més enllà, si parlem de biblioteques híbrides, de col·leccions completament digitals, etc.

La biblioteca escolar no s'ha de limitar al suport documental i informacional, ha de fer un pas endavant per convertir-se en una referència i un punt de formació bàsic en l'àmbit del tractament i la gestió de la informació.

Competències de l’àmbit digital, una oportunitat per a la biblioteca?


En el tema 1 s’han exposat quines són les quatre dimensions en què s’organitzen les competències bàsiques de l’àmbit digital:

  • Instruments i aplicacions.
  • Tractament de la informació i organització dels entorns digitals de treball i d'aprenentatge.
  • Comunicació interpersonal i col·laboració.
  • Hàbits, civisme i identitat digital.

Si ens centrem en la dimensió Tractament de la informació i organització dels entorns digitals de treball i d'aprenentatge podríem afirmar que la biblioteca és l'ens amb un major grau d'expertesa en aquest àmbit i hauria de donar suport, orientar i fins i tot liderar les accions necessàries perquè els alumnes puguin assolir satisfactòriament aquesta habilitat. Tot i que pugui semblar que les biblioteques no tinguin raó de ser en un món binari ple de 1 i 0, la seva experiència en la gestió informativa fa de la biblioteca una eina elemental. Hi ha una frase que ho expressa de forma molt clara:

"Google et pot donar milers de respostes però un bibliotecari et donarà la correcta".

Font

La biblioteca i la xarxa són eines complementàries que, ajustades i coordinades, poden donar resultats autènticament extraordinaris. Ara bé, el repte rau a trobar la fórmula perquè aquests dos mons cooperin, col·laborin i optimitzion el rendiment.

Tornant a les competències de l’àmbit digital, no deixem de banda les altres dimensions ja que, en el desenvolupament de totes elles, la biblioteca escolar pot ser un factor molt potent, com veurem més endavant.

La biblioteca escolar avui


Sembla obvi que limitar les funcions de la biblioteca escolar a la recerca i la selecció d'informació és desaprofitar el potencial d'aquest espai. La biblioteca escolar és molt més que això. Cal avançar, deixar enrere vells estereotips que veuen les biblioteques com a sales de silenci i un espai exclusiu on estudiar, fer deures i treballs en grup. Anem més enllà perquè vivim un moment molt interessant en què els canvis en el món educatiu són constants i molt atractius, aprofitem-los!

La biblioteca escolar no es pot limitar a l’espai físic de prestatges i llibres (que hi han de ser!) i cal estar oberts a la possibilitat d’ incorporar altres elements, ginys i artefactes que poden fer de la biblioteca un espai molt més atractiu i dinàmic. Fem de la biblioteca escolar un espai interdisciplinar on hi hagi moviment i flueixi la creativitat.

Andrés Pulido (2010) estableix algunes de les característiques principals amb què ha de complir la biblioteca per ser un espai 2.0:

  • Una biblioteca sense barreres, que amplia el seu nombre d’usuaris mitjançant la xarxa.
  • Una biblioteca participativa, que convida a la col·laboració dels usuaris per tal d'aprofitar la intel·ligència col·lectiva, perquè es converteixin en constructors de nous serveis (recomanant lectures i llocs web, enriquint el nostre catàleg o realitzant comentaris, treballant col·laborativament, etc).
  • Una biblioteca creadora i formadora, que no sigui només un espai de consulta o lectura, sinó que generi informació i coneixement.
  • Una biblioteca que formi en l'alfabetització digital i informacional, afavorint el desenvolupament de les competències bàsiques del currículum.
  • Una biblioteca experimental, que permeti innovar i desenvolupar la creativitat.

Una nova línia de treball és la integració dels moviments maker a la biblioteca. Les biblioteques s'han caracteritzat per ser espais oberts a la imaginació i la creativitat i aquest context d'aprenentatge centrat en el learning by doing encaixa a la perfecció amb l'esperit innovador de la biblioteca. Aquesta nova dimensió de la biblioteca implica una selecció de continguts i recursos, tant en paper com en digital per donar resposta a les necessitats dels usuaris (Marquina, 2017).

Per saber-ne més

  • GALLO-LEÓN, José-Pablo (2015): “La biblioteca es servicio (y en ello está nuestro futuro)”. El profesional de la información,v. 24, n. 2, pp. 87-93.