El fons de la BE

books-1614215_960_720.jpg

Seguint les Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya:

"La biblioteca escolar ha de facilitar l’accés a una àmplia gamma de recursos que satisfacin les necessitats d’informació, formació, lectura i desenvolupament personal dels usuaris."

Aquests recursos conformarien el fons o col·lecció de la BE.

Política de gestió del fons


Cada biblioteca ha d’establir una política que orienti la gestió del seu fons, pel que fa tant a la selecció, l’adquisició i la renovació de continguts impresos com a la tria i la selecció de continguts digitals. Aquesta política ha de mantenir la coherència amb el PEC i s’ha de basar en les necessitats i els interessos de la comunitat escolar.

Cal que el centre determini, de manera detallada:

  • Els criteris de selecció dels documents: nivells, idiomes, temàtiques, etc.
  • La persona o persones en qui recau la responsabilitat de la tria i el manteniment del fons: renovació, adquisició, esporgada, etc.


Contingut de la col·lecció

"La col·lecció ha d’incorporar tota mena de recursos, impresos i electrònics, i també́ objectes, sigui quin sigui el seu suport i forma. També́ ha d’incloure materials gràfics, sonors i audiovisuals. Els recursos electrònics han d’incloure l’accés a Internet, a bases de dades referencials i a text complet, i també́ a paquets de programaris educatius. D’altra banda, la biblioteca es una entitat creadora de continguts quan prepara informació́ sobre el seu funcionament o els seus fons i els difon sigui en suport imprès o electrònic."

Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya.

El fons de la biblioteca ha d’incloure els tipus de materials següents, independentment del seu suport:

  • Materials generals de referència: diccionaris, enciclopèdies, directoris, bases de dades, etc.
  • Materials de ficció (incloent-hi un ampli ventall de gèneres): llibres de literatura infantil i juvenil, novel·les, còmics, pel·lícules, etc.
  • Materials de no-ficció de tots els àmbits del coneixement i per al tractament dels continguts curriculars.
  • Altres materials de suport a l’aprenentatge: làmines, murals, fotografies, mapes, jocs, música, etc.
  • Materials per atendre la diversitat de l’alumnat amb necessitats educatives especials i amb necessitats educatives específiques (alumnat d’origen estranger o alumnat amb necessitats derivades de situacions socioeconòmiques desafavorides).
  • Materials per al professorat i les famílies.
  • Materials elaborats pel professorat , pels alumnes i per la mateixa biblioteca: treballs de recerca, dossiers dels projectes, reculls d’endevinalles, materials docents i materials produïts per la biblioteca, etc.
  • Documents històrics del centre: àlbums fotogràfics, anuaris…
  • Fons local: materials del barri, la localitat i la comarca.
  • Publicacions periòdiques: revistes infantils i juvenils, premsa, revistes de divulgació científica, revistes educatives, revistes temàtiques, etc.
  • Materials efímers: dossiers, fullets, etc.

Segons les Directrius FILA UNESCO per a la Biblioteca Escolar, el fons imprès d’una BE hauria de comptar amb uns 10 llibres per alumne, essent el mínim d’una BE d’un centre petit uns 2500 títols rellevants i actualitzats; un 60% del fons hauria de consistir en recursos d’informació no novel·lístics ni de ficció, relacionats amb el currículum.

Pel que fa al fons digital, els canvis tecnològics i l’era d’Internet han transformat la manera d’arribar a la informació i d’utilitzar-la. La informació ja no es troba únicament a les biblioteques sinó que ha envaït la xarxa de forma massiva. La biblioteca escolar d’avui té el repte d’indagar l’entorn digital, tot i la seva complexitat, per dissenyar i construir un contingut i uns serveis virtuals a mida de les necessitats de la seva comunitat d’usuaris, tot potenciant la competència digital i reforçant la dimensió de tractament de la informació i l'organització dels entorns de treball i d’aprenentatge.

El desenvolupament d’una biblioteca digital escolar en tota la seva extensió s'ha de plantejar com la suma de diverses accions planificades, que combinin la tecnologia i els coneixements documentals adients per descriure, classificar i recuperar informacions i altres documents, tot i que no es trobin en el seu propi fons, amb la finalitat de facilitar l'accés a una informació més integral.

Alguns exemples per il·lustrar com es pot organitzar una biblioteca escolar digital:

Biblioteca digital Institut escola Pi del Burgar , de Reus. Ofereix una selecció d’enllaços classificats segons el seu interès per a la comunitat educativa, classificats temàticament amb la CDU.

Biblioteca digital Escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès. Els recursos digitals en línia estan agrupats en etiquetes segons si és una pàgina web que tracta sobre la música, que serveix per aprendre anglès, francès, trobar informació sobre algun aspecte relacionat amb l’àrea de coneixement del medi…

Biblioteca digital Escola Rosa Oriol de Lliçà d'Amunt. Ofereix una selecció de recursos digitals classificats per cicles i matèries.

Per aprofundir en la selecció de recursos digitals i la creació d’una biblioteca digital recomanem el curs BEMD: Biblioteca escolar i món digital.

Desenvolupament i manteniment del fons

El manteniment del fons és una de les atribucions del responsable de la BE –d’acord amb la comissió de biblioteca– i s’ha d’ajustar a la política dissenyada pel centre. Aquest fons s’ha d’anar renovant periòdicament, d’acord amb els criteris d’esporgada del centre, per tal de retirar materials que van quedant obsolets o que estan malmesos, i substituir-los per noves adquisicions. Cal tenir un fons actualitzat i que respongui a les necessitats de la comunitat educativa; per això és imprescindible la col·laboració dels diversos grups de la comunitat escolar, especialment del professorat.

Els criteris bàsics que han de regir la selecció son:

  • ­Qualitat.
  • Adequació al públic i a l’entorn.
  • ­Actualització.
  • ­Llengua.
  • ­Equilibri (entre suports, matèries, punts de vista, nivells…).

És aconsellable que no s’incorporin donacions sense assegurar que cadascun dels documents reuneix les mateixes garanties que es demanen als documents de compra.

L'esporgada és el procés d’eliminació de llibres vells, fets malbé o de continguts obsolets, i de recursos en suport no imprès i fonts d’informació que no reuneixin les condicions adequades. Un fons més reduït però de bona qualitat serà més utilitzat que un de més voluminós amb una elevada proporció de documents vells, fets malbé i obsolets, ja que els títols nous poden passar desapercebuts entre un munt de material mediocre.

Un document de referència per fer un bon manteniment del fons i aplicar els criteris adequats quan esporguem:

Esporgar la biblioteca a l'escola i a l'institut. Departament d'Ensenyament (2010).

La gestió del fons

El fons de la biblioteca s’ha de gestionar i mantenir seguint les normes professionals i els estàndards bibliogràfics acceptats a escala internacional i nacional.

Els materials de la biblioteca s’han d’etiquetar i organitzar per facilitar un accés fàcil. Aspectes com la localització dels materials, la retolació i la seva difusió són clau per assegurar el màxim rendiment de la biblioteca. És important garantir l’accés lliure als recursos, i evitar-ne la col·locació en armaris tancats. Aquests es poden reservar per als fons especials, fons històric o documents poc utilitzats que es vulguin conservar.

Els documents que es conserven als departaments i a les biblioteques d’aula han de formar part del fons i, per tant, s’han d'incloure en el catàleg únic de la biblioteca escolar.


El Departament d’Educació proveeix les biblioteques escolars de l’aplicació en línia ePèrgam, que permet gestionar tant els serveis tècnics (adquisició, catalogació, classificació, control del fons, etc.) com els serveis oferts als usuaris (catàleg, préstec, guies de lectura, etc.).

S’aprofundirà en aquesta aplicació a partir del mòdul 5 d’aquest curs.